Cronologia i Conseqüències de la Guerra Civil i el Franquisme

17 de juliol de 1936: L'inici del conflicte

Melilla. Els revoltats: militar, conservadors, falangistes, carlins, església, catòlics, monàrquics. Republicans: classes populars, burgesia, classes mitjanes, intel·lectuals...

Els governs republicans durant la guerra

• Govern José Giral (juliol-setembre de 1936): Anarquistes, socialistes, comunistes. A Catalunya, creació del Comitè de Milícies Antifeixistes.
• Largo Caballero (setembre de 1936 - maig de 1937): Socialistes, republicans, comunistes, nacionalistes. Creació de l'Exèrcit Popular per centralitzar el poder. Tribunals populars. A Catalunya, Govern d'Unitat (Tarradellas) i dissolució del Comitè de Milícies Antifeixistes.
• Juan Negrín (socialista, maig de 1937 - març de 1939): POUM il·legalitzat, disciplina a la rereguarda, centralització del poder, compromís d'ordre, vincle amb l'URSS. Els 13 punts per una república sòlida amb amnistia. «Resistir és vèncer.»

Fets de Maig de 1937

Tensions entre antifeixistes: POUM i CNT versus republicans, socialistes i comunistes (200 morts).

La defensa de Madrid i les primeres batalles

• Intenció de prendre Madrid. Republicans: «No passaran».
• Trasllat del govern a València. Saques i afusellament de presos revoltats.
• Madrid protegit per la Junta de Defensa. Creació de les Brigades Mixtes i Internacionals.
• Madrid resisteix. Batalla del Jarama (febrer de 1937) i de Guadalajara (març de 1937).

Front Nord i ofensiva feixista

• Pacte de Munic (Regne Unit, França, Alemanya). Direcció Nord.
• Ofensiva de Biscaia (març de 1937): Durango (italians) i Guernica (Legió Còndor alemanya), amb més de 2.000 morts.
• Ocupació de Bilbao (juny).
• Resposta republicana: Brunete i Belchite.
• Control de Cantàbria i Astúries.

Ofensives finals i fi de la guerra

• Exèrcit Popular (Vicente Rojo): ofensiva de Terol i contraofensiva dels revoltats.
• Campanya d'Aragó (març de 1938): conquesta catalana feixista.
• Batalla de l'Ebre (juliol-novembre de 1938): objectiu de mostrar fortalesa, frenar els revoltats i reconquesta territorial. Va ser la batalla més dura.
• Presa de Catalunya (gener de 1939): exili del govern i fam.
• Presa de Madrid. Cop d'estat de Casado amb l'objectiu de negociar, però fracassa.
• 1 d'abril de 1939: Victòria de Franco.

Conseqüències de la Guerra Civil

• Més de 600.000 morts.
• 500.000 exiliats.
• Destrosses en infraestructures, terres i ciutats.
• Endeutament internacional.
• Repressió als catalans. Francesc Cambó es fa franquista a París.

Creació de l'Estat Totalitari Franquista

Creació de la Junta de Defensa Nacional (Burgos, juliol de 1939). Partit únic: Falange Española Tradicionalista y de las JONS (Movimiento Nacional). Govern de Burgos: Llei de Premsa, Llei de Depuració de Funcionaris Públics, Llei de Responsabilitats Polítiques.

Lleis del Franquisme

Fur de Treball, Llei Constitutiva de les Corts, Furs dels Espanyols, Llei de Referèndum Nacional, Llei de Successió.

Repressió i aïllament internacional

• Camps de concentració i batallons de treballadors.
• Creació de la Llei de repressió de la maçoneria i el comunisme (1940) i Llei de bandidatge i terrorisme (1947).
• Aïllament internacional i exclusió del Pla Marshall (1947).
• A Catalunya: abolició de l'autogovern, desconfiança cap als franquistes catalans, 3.500 executats, depuració de treballadors, confiscació de propietats, repressió de la identitat catalana.

La postguerra: Depressió econòmica i autarquia

Dècada del 1940 marcada per la depressió econòmica, l'autarquia, la regulació del comerç exterior, indústries amb propòsit estratègic i regulació agrària amb cartilles de racionament. Mercat negre i corrupció per beneficiar els aliats del règim.

Condicions de vida i treball

Contrarreforma agrària (devolució de terres i expulsió d'arrendataris), deteriorament de la societat. La fam provoca sarna i tuberculosi; manca d'habitatges i aparició del barraquisme.

Clandestinitat i oposició (fins a 1951)

• Maquis, invasió de la Vall d'Aran, Front Nacional de Catalunya, Moviment Socialista de Catalunya (amb fracassos inicials).
• 1951: Vaga de tramvies a Barcelona per la puja de preus del bitllet; una vaga amb un èxit inaudit.
• 1958: Vagues a Astúries i declaració de l'estat d'excepció.

La dècada dels anys 50

Noves relacions internacionals, discurs forçat anticomunista i catòlic. Reconeixement internacional el 1953: Concordat amb la Santa Seu (església, educació i moralitat pública) i convenis amb els EUA. Inici de la recuperació econòmica gràcies a l'augment de la productivitat.

Crisi i tecnòcrates

Crisi entre 1956 i 1959 amb onada de vagues, desacord estudiantil i crisi econòmica. Franco porta a Carrero Blanco i als tecnòcrates al govern.