Cubisme: característiques, etapes i evolució

Cubisme (1907-1914)

El terme "Cubisme" prové d'una frase de Vauxcelles, qui va dir que Braque "maltracta les formes, ho redueix tot a esquemes geomètrics, a cubs". Picasso i Georges Braque són considerats els iniciadors del cubisme. Les Senyoretes del carrer d'Avinyó és l'obra amb la qual Picasso inicia aquest moviment. El cubisme és un moviment d'avantguarda que comença el 1907, any en què es pinta aquesta obra.

Picasso, als 16 anys, va guanyar un concurs amb l'obra Ciència i Caritat. Comença a descompondre els paisatges quan és a Horta de Sant Joan, lloc on, segons ell, descobreix el cubisme. Té una forta influència de Cézanne.

Característiques Generals del Cubisme

• Reducció de la gamma cromàtica.
• Descomposició de les formes.
• Procés d'abstracció.
• Destrucció de la perspectiva tradicional.
• Geometrització de les formes, que permet veure l'objecte en quatre dimensions.
• Desaparició de la tercera dimensió per entrar en la quarta: els objectes es desmunten i s'escampen pel quadre per poder veure'ls completament, i després es reconstrueixen amb línies.
• Visió simultània i desfeta de la perspectiva tradicional.
• Temàtica: objectes fàcils de geometritzar (instruments musicals, retrats, paisatges, etc.).

Les Senyoretes d'Avinyó: presenta quatre figures geometritzades; algunes recorden l'art tribal, una altra a l'escultura ibèrica i una altra a l'art egipci. Aquest quadre és de gran importància, ja que és el primer que intenta descompondre els objectes.

Guillem Apollinaire destaca l'autonomia de l'objecte artístic davant dels convencionalismes de l'art occidental i la incoherència de plànols tractats com a unitats independents, desvinculats de coordenades espacials.

Protocubisme (Cubisme Experimental)

• Procés de síntesi i geometrització.
• Elements espacials visibles, tridimensionalitat.
• Reducció de la gamma cromàtica a grisos, verds i ocres.
• Obres significatives:
  • Paisatges de l'Estaque de George Braque.
  • Fàbriques d'Horta de Pablo Picasso.
• Braque i Picasso aprofundeixen en la línia oberta per Les Senyoretes del carrer d'Avinyó.

Cubisme Analític

• Objectes geometritzats i trencats.
• Gradacions tonals.
• Plànols imbricats que incideixen els uns amb els altres, avançant i retrocedint, desfent la profunditat.
• Multiplicitat de punts de llum.
• Il·luminació antinaturalista.
• Estructura de línies verticals, horitzontals i diagonals que fixen els plànols, facilitant-ne la visió global i simultània.
• Eliminació progressiva de la profunditat.
• Limitació de la temàtica a natures mortes, objectes fàcils de geometritzar, instruments musicals i retrats.
• Els objectes es presenten oberts, descomposts en múltiples plànols en un espai trencat que fa desaparèixer els límits absoluts.
• Reducció del color a gammes monocromes (grisos i marrons).
• Plasmació de la quarta dimensió.
• L'artista pot representar l'objecte tractat des de diferents posicions dins d'una visió global i totalitzadora.
• Cal incloure a Juan Gris.
• L'espectador ha de fer un esforç per identificar de quin objecte es tracta.
• Per evitar confusions, es donen detalls realistes (mans, cabells, ulls, cadenes, etc.).
• S'inclouen títols més indicatius que descriptius.

Cubisme Hermètic

El procés de dissecció dels objectes, lligat a una acusada monocromia, dificultava la comprensió i lectura de les obres. Picasso i Braque es van adonar que els crítics passaven per alt l'aspecte figuratiu de les obres. Per això, van utilitzar recursos intel·lectuals i pictòrics, com ara emprar el format ovalat i afegir números i lletres que enriquien la superfície.

Cubisme Sintètic

• Culmina el procés de ruptura amb el sistema de figuració naturalista tradicional.
• Els objectes ja no es disseccionen, sinó que es construeixen a base de plànols essencials.
• Es recupera el color.
• Presència del collage i papers enganxats, que contribueixen a evitar el perill de l'abstracció.