Cultura i Literatura Catalana: Renaixement, Barroc i Il·lustració (S. XV-XVIII)

Evolució Cultural Europea (Segles XV-XVIII)

Durant el segle XV fins al XVIII, la societat europea va experimentar un progrés important. L'Humanisme italià va ser la base i el punt de partida dels grans moviments artístics i literaris.

Humanisme i Renaixement (Segles XV-XVI)

El Renaixement (segles XV-XVI) va buscar recuperar els ideals de la civilització clàssica grecollatina.

Principis i Ideals Renaixentistes

• Exaltació de la dignitat humana.
• Nova ordenació basada en principis laics.
• La idea de 'renaixement' expressa un desig de ruptura amb el passat més immediat.

L'art i la ciència seran els mitjans per aconseguir-ho, amb l'afany d'imitar i l'ambició de superar, trencant la tradició medieval.

Pere Serafí: Poesia Humanística Catalana

Sense abandonar les tradicions medievals i populars, Pere Serafí va introduir l'estil del poeta Petrarca. Va ser el màxim representant del petrarquisme en la literatura catalana, adoptant el sonet italià i els temes preferits de la poesia humanística i renaixentista.

Cristòfor Despuig: Prosa Dialogada

Cristòfor Despuig va conrear la prosa dialogada amb l'objectiu d'expressar els seus pensaments i reflexions.

• Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa: Tres personatges debaten sobre diversos temes polítics i culturals, resolent la situació política de Catalunya i parlant a favor de l'ús culte del català.

El Barroc (Segle XVII)

El segle XVII va estar marcat per una crisi política, religiosa, econòmica i cultural.

Context i Característiques del Barroc

L'art i la literatura tendeixen a dissimular la duresa de la realitat a través de l'artifici, l'ornamentació i el lluïment per evadir el públic d'un món desagradable. O bé a accentuar-ne els aspectes negatius per mitjà de la paròdia, la caricatura i les sàtires corrosives.

Francesc Vicent Garcia: El Rector de Vallfogona

Francesc Vicent Garcia, conegut com el Rector de Vallfogona, va ser el màxim representant del Barroc a Catalunya.

• La seva obra poètica mostra una gran diversitat de formes i registres: va compondre sonets de gran elegància, romanços burlescos, sàtires despietades, poemes narratius, etc.

La Il·lustració i el Neoclassicisme (Segle XVIII)

La Il·lustració: L'Era de la Raó

La Il·lustració va ser el primer moviment filosòfic i científic del segle XVIII, on tot es va posar sota la llum de la raó. Els il·lustrats van crear l'Encyclopédie (1751-1780), el primer gran resum del saber humà.

El Neoclassicisme: Retorn als Clàssics

El Neoclassicisme va ser un moviment artístic de la segona meitat del segle XVIII que rebutja l'exageració, l'artifici i l'espectacularitat. Va recuperar models i grans ideals clàssics, amb una visió objectiva i contenció dels sentiments.

Joan Ramis: Teatre Neoclàssic Català

Joan Ramis va ser el màxim representant del teatre neoclàssic català.

• Les seves obres contenen emocions, un missatge ètic i bon gust, amb temàtica clàssica (ex: la tragèdia Lucrècia).
• La seva obra té un caràcter educatiu i cívic, planteja una acció única i completa, i utilitza un llenguatge clar i decorós.

Manifestacions Culturals Populars

El Cançoner Popular Català

El cançoner popular és un recull de cançons molt antigues de tipologia diversa: llegendàries, d'amor, de lladres i bandolers, religioses, etc.

Durant els segles XVI i XVII, l'escassetat i la misèria van propiciar l'aparició de lladres, bandolers i contrabandistes que lluitaven contra el poder i l'autoritat. La màxima virulència del bandolerisme va donar origen a moltes cançons populars. Els bandolers eren descrits de manera benèvola i comprensiva, com a petits herois que lluitaven per necessitat i en benefici dels pobres, víctimes de la situació social i econòmica.

El Teatre Popular Català

El teatre popular incloïa diversos cicles temàtics:

• Cicle de Nadal: Naixement de Jesús, adoració dels pastors i reis, anunci del Judici Final.
• Cicle de Pasqua: Passió, mort i resurrecció.
• Cicle Marià: La Verge.
• Cicle Hagiogràfic: Sants.

El teatre popular de contingut profà incloïa l'entremès o sainet, una peça dramàtica curta, d'un sol acte, de caràcter còmic i ambientació popular. Els temes sovint presentaven personatges estereotipats, molt característics del teatre popular. La seva finalitat era divertir, i es representava en places i carrers, utilitzant un llenguatge col·loquial.