La cultura valenciana durant la postguerra
La pèrdua de la guerra comportà l'extinció absoluta de les institucions republicanes i l'eliminació sistemàtica de tots els organismes culturals. Abolides les institucions democràtiques, declarats il·legals els partits polítics i anul·lats els sindicats, sense llibertat d'associació, de premsa, de pensament ni d'expressió, la misèria intel·lectual de la postguerra fou catastròfica.
La cultura valenciana va viure un procés intens d'espanyolització castellanitzant. Molts escriptors sofriren depuracions professionals, deportacions o penes de presó. El nombre dels que escolliren l'incert camí de l'exili fou també considerable.
La dictadura del general Franco tallà de soca-real l'activitat dels escriptors que havien començat abans de la Guerra Civil i, d'altra banda, els que començaren a escriure a partir de 1939 es trobaren amb un panorama desolador, sense referències.
La falta d'escriptors, d'editors i de públic lector, així com l'aïllament dels models exteriors, féu que la producció narrativa valenciana coetània es mantinguera fidel als gèneres més tradicionals i desfasada respecte a les tècniques modernes.
Els primers vint anys de postguerra, en valencià només es van publicar nou novel·les que, bé responien al model del realisme del segle XIX, bé presentaven un estil de novel·la rosa, melodramàtica o sentimental, o bé transmetien inquietuds catòliques o socials.
Als anys seixanta, com a consequència de la recuperació econòmica, s'accentuà la represa cultural salvant una quantitat enorme d'obstacles. El franquisme, pressionat per l'oposició i per la política internacional, hagué d'acceptar una lleugera liberalització en alguns àmbits de la vida pública i cultural.
Fins a la fi de la dècada dels seixanta, els nostres narradors conrearen sobretot la novel·la psicològica i la realista, amb algunes característiques peculiars com la referència constant a la Guerra Civil, tant en 'La plaça del Diamant', de Mercè Rodoreda, com en 'Incerta glòria', de Joan Sales, les millors del moment.
També s'escriugueren novel·les realistes i de recreació d'un món mitificat, com veiem en 'Els horts', de Martí Dominguez Barberà, i en 'Bearn', on Llorenç Villalonga novel·là la vida de don Toni de Bearn, un vell aristòcrata il·lustrat, enciclopedista i escèptic de la Mallorca rural del segle XIX.