Qui va publicar Curial e Güelfa?

L'obra va ser publicada l'any 1901 per Antoni Rubió i Lluch, després de ser redescoberta al segle XIX.

En què es diferencia Curial e Güelfa de les novel·les de cavalleria franceses i castellanes?

No té elements meravellosos, i els personatges i la geografia són versemblants i precisos.

Com acaba la novel·la Curial e Güelfa?

Güelfa perdona Curial, es casen, i el rei de França el nomena príncep d'Orange.

Curial e Güelfa: resum, personatges i argument de l'obra

Resum

Aquest document presenta la novel·la Curial e Güelfa, escrita a mitjan segle XV per un autor desconegut i publicada el 1901 per Antoni Rubió i Lluch. Explica les seves característiques principals, com l'absència d'elements meravellosos i la geografia precisa, i resumeix l'argument en tres parts. L'estudiant aprendrà qui són els protagonistes i com evoluciona la relació entre Curial i Güelfa.

Punts clau

Curial e Güelfa es va escriure a mitjan segle XV i el seu autor és desconegut.
L'obra va ser publicada l'any 1901 per Antoni Rubió i Lluch.
A diferència de les novel·les de cavalleria franceses i castellanes, no té elements meravellosos.
Curial és el protagonista: és fort i valent, però sempre a escala humana.
Les qüestions sentimentals desencadenen les accions de la novel·la.
Güelfa és noble i rica, però és vídua; Curial no és noble ni té diners.
Al final de la novel·la, Güelfa perdona Curial, es casen i el rei de França el nomena príncep d'Orange.

Posa't a prova

Introducció a Curial e Güelfa

Curial e Güelfa es va escriure a mitjan segle XV i el seu autor és desconegut. L'obra es va redescobrir al segle XIX i va ser publicada l'any 1901 per Antoni Rubió i Lluch.

Característiques principals de l'obra

A diferència de les novel·les de cavalleria franceses i castellanes, no té elements meravellosos.
Curial és el protagonista: és fort i valent, però sempre a escala humana.
Curial es comporta de manera creïble i possible: és destre amb les armes i té cultura cortesana.
La geografia del llibre és precisa i coneguda.
Els personatges que hi apareixen tenen noms reals o versemblants.
Les qüestions sentimentals desencadenen les accions, fet que obliga l'autor a aprofundir en la psicologia dels personatges.
Curial té grans qualitats, però no és noble ni té diners.
Güelfa és noble i rica, però és vídua i no té marit.

Estructura i argument de la novel·la

Primera part

Curial marxa a la cort de Montferrat (al nord d'Itàlia).
Allà rep una educació cortesano-cavalleresca i destaca sobre els altres companys.
La vídua Güelfa es fixa en ell i el tria.
L'afer de la duquessa d'Àustria: Curial es dirigeix cap allà per lluitar en la seva defensa. A mig camí coincideix amb Jacob de Clèveris, es fan companys i van a lluitar junts.
Làquesis és la filla de la duquessa d'Àustria; Curial i ella s'enamoren.
Güelfa s'enfada i es retira a un convent.
Curial, ple de remordiments, abandona Làquesis i torna a la cort.
Mentre ell era fora, un cavaller anomenat Boca de Far intenta cortejar Güelfa. Quan Curial torna, lluiten en combat i Curial el mata.
Curial i Güelfa fan les paus.

Segona part

Curial viatja a Melun (a prop de París) per combatre acompanyat d'una criada, Arta (Festa), a qui Güelfa ha ordenat que l'acompanyi.
Pel camí es produeixen diversos combats, i Curial sempre en surt vencedor.
Una nit fan una estada en un convent de monges.
Es troba amb tres cavallers; entre ells hi ha el rei Pere II el Gran, i es fan amics de seguida.
Se celebra el combat a Melun: al torneig, Curial i Pere en resulten guanyadors.
Entre el públic assistent al torneig es troba Làquesis, i es retroben.
Güelfa se n'assabenta, Curial perd el seu favor i ella deixa d'enviar-li diners.

Tercera part

Com que no té diners, Curial es fa militar.
S'embarca cap a Orient, però el vaixell en què viatja naufraga.
Ell i els altres supervivents arriben a les costes de Tunis.
Els soldats de Tunis els capturen i els venen com a esclaus.
Sent esclau, un burgès molt ric de Tunis compra Curial i el nomena jardiner.
Càmar, la filla d'aquest burgès, s'enamora d'ell només de veure'l.
Güelfa envia emissaris a buscar Curial per esbrinar en quina situació es troba.
El pare de Càmar l'obliga a casar-se amb un príncep.
Càmar se suïcida perquè no es vol casar amb aquell príncep.
El pare de Càmar proposa a Curial enfrontar-se en combat amb lleons: si guanya, obtindrà la llibertat. Curial venç i és alliberat.
Curial torna a Montferrat, però Güelfa el rebutja.
Curial viatja a Turquia a batallar contra els turcs per assolir fama i prestigi.
Es torna a convocar el torneig de Melun i Curial hi torna a participar.
Finalment, Güelfa perdona Curial i es casen.
El rei de França nomena Curial príncep d'Orange.