Curros Enríquez: vida, obra i poesia galega del segle XIX
Curros Enríquez (Celanova 1851 - A Habana 1908)
Con só 15 anys es trasllada a Madrid, pels conflictes amb el seu pare, que viu per aquelles dates un ambient revolucionari i de gran efervescència política. Estudia batxillerat, comença la carrera de dret i s'inicia com a periodista col·laborant en diversos diaris. Escriu el seu primer poema en llengua gallega, Cántiga.
Inici com a poeta
El 1871 es dona a conèixer com a poeta en guanyar a Ourense un premi literari amb les composicions A virxe do Cristal, O gueiteiro i Unha voca en Einibó. Torna a Galícia com a funcionari de la Delegació d'Hisenda, mentre escriu els poemes d'Aires da miña terra, que es publicarà el 1880. El bisbe d'Ourense considera que alguns poemes són ultratjants per a la fe catòlica, l'excomunica i la denuncia davant el Govern. És condemnat a més de dos anys de presó i al pagament d'una multa, però recorre la sentència davant l'Audiència de la Corunya i surt absolt.
Exili a Cuba
El 1894 emigra a Cuba, on col·labora en diversos diaris i participa en la creació de la RAE. Mor a la Habana el 1908 i les seves restes són traslladades i enterrades a la Corunya en una multitudinària homenatge póstum.
Obra literària
Aires da miña terra (1880): 21 poemes en els quals hi ha presents tres línies temàtiques:
- Poesia social o cívica: entenia que el poeta havia d'estar compromès amb el poble i amb els problemes de la societat. Les seves crítiques es dirigeixen contra l'Església per fomentar el fanatisme i la superstició, que provoquen la ignorància i el retrocés. També ataca els hidalgos i caciquis, i els beneficiaris dels foros i impostos que pateixen els llauradors, que els obliguen a l'emigració. Els seus poemes reflecteixen les seves idees progressistes contra la pena de mort, l'imperialisme...
- Poesia costumista: va participar de l'estètica romàntica i costumista del seu temps, continuant la línia de Rosalia i de la poesia popular, i està present en els tres poemes premiats del certamen ourensà. Presència escassa en la seva obra i en ocasions es combina amb la temàtica social.
- Poesia lírica: són pocs els poemes en els quals expressa la seva pròpia situació anímica. Hi tracta esdeveniments familiars, com la felicitat pel naixement del seu primer fill o el seu dolor per la mort de la seva mare i d'un fill, i en altres ofereix una visió pessimista de l'existència.
O divino sainete (1888) és un llarg poema narratiu de temàtica satírica i social. Prenent com a model la Divina comèdia de Dante, relata una imaginària peregrinació a Roma per guanyar el jubileu. Realitza el viatge acompanyat de Francisco Añón, en un tren de set vagons que simbolitzen els set pecats capitals. Fa una forta sàtira anticlerical, social i literària.