Darwinisme: Exemples i proves de l'evolució biològica

Exemples de Darwinisme i proves de l'evolució

Exemples de Darwinisme: Dins de l'espècie de les girafes hi ha individus amb diferents característiques. Apareix una girafa que té el coll més llarg que les altres. En una època en què hi ha poc aliment, la girafa que té el coll llarg pot alimentar-se de les fulles més altes dels arbres. Les altres girafes moren perquè no poden alimentar-se i la girafa que té la característica avantatjosa sobreviu i deixa descendència. L'espècie evoluciona.

Proves de l'evolució

Darwin aporta exemples de fets biològics que donen suport a la seva teoria, a més dels presentats per altres biòlegs. Es coneixen com a proves clàssiques de l'evolució.

Proves taxonòmiques

La classificació dels éssers vius es basa en criteris de semblança tant morfològica com genètica. Els elements semblants s'agrupen dins de categories taxonòmiques i comparteixen un antecessor comú (procedeixen d'una mateixa espècie).

Proves biogeogràfiques

Com més allunyades o aïllades es troben dues zones, més diferències hi ha entre la seva flora i fauna. A les illes Galápagos, diverses subespècies de tortugues viuen en illes diferents i presenten característiques diferencials. En les zones seques i de vegetació escassa, tenen el coll i les potes llargues per aconseguir fulles més altes.

Proves paleontològiques

L'estudi dels fòssils revela un increment de la complexitat estructural dels organismes i de la diversitat de les espècies. A partir dels primers òrgans simples se'n generen uns altres de més complexos.

Proves anatòmiques

Es basen en la comparació d'òrgans entre diferents espècies.

Òrgans homòlegs

Tenen el mateix origen embriològic i la mateixa estructura interna, però forma i funció diferents (evolució divergent). S'han adaptat a diferents hàbitats i indiquen un parentiu evolutiu amb avantpassats comuns.

Òrgans anàlegs

Tenen la mateixa funció, però estructura interna i origen embriològic diferents (evolució convergent) per adaptar-se a una mateixa funció.

Òrgans vestigials

No tenen cap funció i si s'extirpen no hi ha cap perjudici a l'individu. Tenien una funció en els organismes predecessors i, com que aquesta funció va deixar de dur-se a terme, s'han reduït en els organismes actuals.