David Hume: Drets, Coneixement, Causalitat i Ètica
David Hume: Drets, Coneixement, Causalitat i Ètica
Els drets de les persones s'han de respectar i s'ha d'actuar sempre dintre de la llei. En cas contrari, els individus estan legitimats per exercir el dret de rebel·lió per recuperar els seus drets naturals. Hume proposa la divisió de poders per fer impossible l'acumulació del poder en una sola persona.
Coneixement segons Hume
Hume defineix el coneixement com percepcions que poden ser impressions, que procedeixen dels sentits i són vives i intenses, o poden ser idees, que són còpies afeblides de les impressions. Aquestes idees poden ser simples (el sabor, el color d'una poma...) o complexes (la suma del color, sabor, forma...).
Tipus de coneixements
- Relacions d'idees: semblança.
- Qüestions de fet: ciències empíriques (contigüitat espai/temps, causalitat).
Crítica de la idea de causalitat
Sempre que tenim A, necessàriament apareixerà B, però no se sap per què ocorre aquesta connexió. S'estableix per un hàbit, però no se sap per què. Hume trenca amb aquesta idea: aquesta connexió podria no ser en tots els casos. L'hem connectat amb la nostra ment, passa a ser un hàbit causat per la repetició de moltes experiències semblants. Hume critica la idea de connexió necessària i la redueix a una simple agrupació feta per la nostra ment degut a l'hàbit de deures associats. Per exemple: des de sempre les dones s'han ocupat dels nens. Hem relacionat això, però avui dia no és necessàriament així.
Problema de Déu
Segons Hume, no és possible demostrar l'existència d'un Déu creador raonant a partir del concepte de causalitat.
Ètica de Hume
Emotivisme moral: Hume creia que l'ètica no està basada en la raó, perquè cap descripció sobre com són les coses no ens pot portar a les normes que ens diuen com hauria de ser. Predomina el sentiment que determina l'ètica emotivista. La teoria ètica de Hume, anomenada emotivisme moral, afirma que l'ètica no es basa en la raó, sinó en els sentiments. La seva proposta condueix al relativisme moral. Hume pensava que tots els éssers humans participem d'una mateixa naturalesa, cosa que permet fonamentar normes ètiques de caràcter universal. Hume creia que al nostre interior també hi ha emocions positives que ens inciten a ajudar i cooperar. Aquestes són: la simpatia (capacitat de posar-se a la pell de l'altre), la benevolència i la utilitat (desig de ser útils als altres).