David Hume: Empirisme, Causalitat i Mètodes de Coneixement
L'Empirisme i la Crítica a la Causalitat
Per a l’empirisme resulta impossible tenir experiència d’una cosa que encara no ha succeït. L'exemple de les boles de billar mostra que no es pot establir una relació entre dos fets successius en termes de causa i efecte. La causalitat és un producte del tot injustificat de la nostra ment, que actua guiada pel costum.
Conceptes Clau en la Teoria del Coneixement
- Qualitats sensibles: Propietats que es poden percebre amb els sentits.
- Raó: Capacitat de pensar i relacionar idees.
Deducció i Inducció: Mètodes de Coneixement Científic
La Deducció: Del General al Concret
En la deducció, a partir d’un principi general o una llei demostrada, passem a explicar un cas concret. Per exemple: si l’aigua bull a cent graus, l’aigua que bull ara a la cuina en concret està a cent graus.
El Mètode Inductiu i les Seves Limitacions
El mètode inductiu compara fets concrets (experiències), observa el que tenen en comú i, per comparació, elabora una llei general. Es basa en l'experiència i l'observació repetida de fets concrets en què es manifesta un principi general que es repeteix.
A diferència de la deducció, la inducció no permet oferir cap veritat indubtable o necessària. Cap experiència passada no ens autoritza a creuar la línia entre el que hem observat i el que encara no ha estat observat. No hi ha evidència de coses no observades: com a molt hi haurà creença, però no saber. Ningú no pot estar segur que entre una infinita quantitat de casos possibles sempre i inevitablement es doni exactament el mateix comportament dels fets. La inducció és probable (té moltes experiències al darrere que la recolzen), però no és inevitablement certa.
L'Exemple del Billar i la Inducció
El billar ofereix un bon exemple de les limitacions del pensament inductiu: creure que el moviment d'una bola que topa contra una altra la farà moure sempre és un error que ens condueix a predir un fet sense tenir prou motius per fer-ho. La certesa només prové de l'experiència, i aquesta és un fet passat; mai estarem certs de res futur. Els moviments de les dues boles són dos fets separats i independents l'un de l'altre que l'enteniment relaciona per ser habitualment consecutius. La repetida observació d'aquesta consecució porta la ment a generalitzar i a establir una relació de causa i efecte inexistent en realitat.
El Principi de la Còpia de Hume: Impressions i Idees
Hume manté el Principi de la Còpia, segons el qual totes les idees certes provenen d’impressions sensibles. Només és veritat aquella idea que prové d’una impressió sensible concreta. Cada experiència genera una impressió en l'enteniment, que la memòria converteix en idees. Aquestes idees, relacionades per la imaginació, poden donar pas a una idea complexa sense cap mena de referent real.
És la ment la que ens fa creure (imaginar) que el fet simple de colpejar una bola en repòs amb una altra en moviment causa el moviment de la segona bola. En cas que es produeixin aquests dos fets, només podrem observar el moviment de cada bola per separat, i en cap cas tindrem experiència de la relació entre una causa i el seu suposat efecte.
Contrast entre Racionalisme (Descartes) i Empirisme (Hume)
La Crítica de Hume a les Idees Innates
L’oposició fonamental en teoria del coneixement es dóna entre Descartes (racionalisme) i Hume (empirisme).
Per a Hume, les idees innates i “clares i distintes” (és a dir, certes) —com les de Déu, el Jo o la Substància— no tenen cap base real en l’experiència sensible. Com que no compleixen amb el Principi de la Còpia, són considerades idees buides.
Per als racionalistes, quan trobem una idea innata que és una evidència per ella mateixa (el cogito), podem deduir-ne altres veritats. Mentre Descartes creu que les idees innates són autoevidents, per a Hume qualsevol idea és sempre una percepció més dèbil que qualsevol impressió, i està relacionada amb l’experiència. Hume afirma que el pensament no és de fiar, ja que debilita les percepcions i pot generar idees falses, com les de Déu, Substància, Món i Jo.