David Hume: relacions d'idees, causalitat i filosofia moral
Relacions d’idees i qüestions de fet
Hume distingeix dues classes de proposicions o frases.
Relacions d’idees: frases o proposicions que no depenen de l'experiència, sinó de la pròpia activitat de l'enteniment. Per exemple: «els triangles tenen tres angles».
Qüestions de fet: aquestes proposicions depenen de l'experiència perquè el seu contrari és possible. Les proposicions de les ciències naturals n'és un exemple: «demà farà sol».
Crítica de la causalitat d’idees
La idea de causalitat expressa una connexió necessària entre dos fets o esdeveniments: el que anomenem causa i efecte.
Fins ara, davant de determinats fets que han estat seguits d'altres, pensem que el futur serà igual, però no tenim la seguretat que sigui del cent per cent així.
Un exemple el tenim quan un jugador està a punt de llançar un penalti:
El jugador per xutar la pilota ha de coincidir en un espai i temps determinat, és a dir, el lloc i el moment. (contigüitat en l'espai i el temps)
La intenció del jugador és donar un cop a la pilota perquè aquesta es mogui en una direcció determinada. (prioritat en el temps)
Fins ara, sempre que aquesta persona ha xutat una pilota, aquesta s'ha mogut; però que això passi amb cent per cent de seguretat en el futur no està clar. (conjunció constant)
La causalitat es redueix a una associació d’idees, producte de l'hàbit o costum: d'observar uns fenòmens que sempre passen en el mateix ordre i de la creença que en el futur seguirà passant el mateix, però la seguretat al cent per cent no està garantida.
Crítica de la idea de Déu
David Hume es pregunta si tenim alguna impressió que pugui donar origen a la idea de Déu. La resposta és no, perquè la idea de Déu no prové de cap impressió.
Hume només acceptarà com a vàlides les idees que són còpies d'impressions. Aquest filòsof era una persona que dubtava i que creia en les coses del present i no en les coses del futur.
Hume era una persona tolerant i la seva tolerància el portava a respectar totes les idees, a excepció d'aquelles que anessin en contra dels altres.
La filosofia moral
La naturalesa humana determina la nostra moral i aquesta capacitat és la simpatia. Per això, el bé i el mal moral depenen dels nostres sentiments.