DDT, Insecticides i Herbicides: Usos, Impacte i Alternatives
DDT: Usos, Propietats, i Problemàtica Ambiental
Usos:
- Control de plagues d’insectes que provoquen malalties (malària, tifus...)
- Ús agrícola i forestal
- Prohibit el 1972 després de demostrar els efectes negatius
Propietats:
- El compost organoclorat principal dels insecticides
- Molt soluble en els greixos i dissolvents orgànics i pràcticament insoluble en aigua
- A causa dels clors i l’aromaticitat és difícil que reaccioni per la biodegradació (alta inèrcia química)
- La quantitat present als insecticides es calcula a partir de la precipitació amb el nitrat de plata després de dissoldre la mostra en aigua
Problemàtica ambiental del DDT
- S’acumula durant dècades abans de degradar-se i pot “viatjar” grans distàncies per l’aire o l’aigua introduint-se a les xarxes tròfiques acumulant-se al teixit adipós dels organismes
- Els insectes als que afecta muten fent-se resistents i cal anar augmentant la dosi
- Provoca multiplicació descontrolada d’unes espècies i n’elimina unes altres
- Fa més tova la closca dels ous de les aus
Efectes del DDT sobre els humans
- Cancerigen si s’està exposat molt de temps a altes concentracions
- Alteracions del sistema nerviós
Substituts del DDT i Conseqüències Ambientals
- DDD (resultat de la biodegradació del DDT)
- Metoxiclor
- Toxafè
- Ciclodiens clorats (Aldrin, dieldrin i mirex)
Toxicitat dels substituts del DDT
- METOXICLOR: Peixos (extrema), Crustacis (extrema), aus (lleugerament), abelles (variable)
- TOXAFÈ: Peixos (extrema), Crustacis (extrema), aus (mitjana-extrema), abelles (mitjana)
- ALDRIN: Peixos (extrema), Crustacis (extrema), aus (mitjana, extrema), abelles (mitjana)
- DIELDRIN: Peixos (extrema), Crustacis (extrema), aus (alta-extrema), abelles (alta)
Persistència i Bioacumulació dels substituts
- Tots tenen una alta persistència al sòl
- A l’aigua només hi ha dades del metoxiclor (menys persistent)
- Són immòbils al sòl
- Tots excepte el metoxiclor (mitjana) tenen una bioacumulació molt alta
Insecticides: Tipus i Efectes
Organofosforats
- Poc solubles en aigua i molt en lípids
- Estabilitat variable segons el pH
- Paralitzen el sistema nerviós de l’insecte
- Entren per la pell
- Humans: Alteracions hormonals i síndromes neurològics i psiquiàtrics
Carbamats
- Un àtom de N unit a àcid carbàmic
- Inhibeixen la colinesterasa o l’aliesterasa
- S’absorbeixen per la pell, ingestió o inhalació
- Humans: lleus: mal de cap, nàusees, diarrea... o greus: coma, hipertensió, convulsions...
Insecticides naturals
- Nicotenoides: Actuen sobre el sistema nerviós central
- Rotenoides: Disminueixen el consum d’O de l’insecte
- Piretrines: Actuen per contacte i paralitzen ràpidament amb durada limitada
Herbicides: Funcionament i Problemàtica Ambiental
Inhibeixen la fotosíntesi, en desvien l’energia, regulen el creixement, dificulten la respiració o inhibeixen el desenvolupament dels cloroplasts.
- Triazines: Forts inhibidors del transport d’electrons fotosintètic
- Fenoxis: Fan que les sequeres i la competència les eliminin desorganitzant el creixement
- Simazina: Utilitzat a les vies dels trens s’han vist poques conseqüències
- Paraquat: Molt verinós té un efecte similar a un llançaflames i la fauna del sòl sobreviu
- CMFA: Té pocs efectes sobre el sòl però afecta les llavors de cereals en creixement i no és persistent
- 2,4,5 Triclorofenoxiacètic: Desfoliant al Vietnam. Afecta persones i als animals en gestació i produeix deformacions.
Problemàtica ambiental dels herbicides
No solen produir pol·lució tot i que s’utilitzen més que els plaguicides. La solució seria utilitzar controls biològics de les poblacions.
Dibenzofurans: Contaminació i Efectes sobre la Salut
Es formen durant la producció de productes químics, l’emblanquiment del paper i són els contaminants més significatius actualment.
Efectes sobre la salut
- Es troben a tot el medi ambient, sobretot als països industrialitzats i a zones urbanes a causa de les indústries, les aigües residuals
- Ens contaminem per respiració, consum d’aliments contaminats, bevent aigua contaminada o utilitzant elements que han estat emblanquits i entren al torrent sanguini
- Finalment una minoria s’excreten i la resta es queden emmagatzemats al teixit adipós.
Símptomes de l'exposició a dibenzofurans
Irritacions, acné, vòmits/diarrees, inflamacions dels ulls...