Debilitament de la consciència lingüística catalana (ss. XVI–XVIII)
S. XVI–XVII: inici del debilitament lingüístic sota els Àustries
Al llarg dels dos segles va anar debilitant-se la consciència d’unitat lingüística i nacional a causa de la divisió del domini lingüístic en diversos territoris: Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, València i Mallorca, i dos territoris —la Franja d’Aragó i l’Alguer (Sardenya)— administrats de manera diferent i sense cap unió ni institucions compartides. Una vegada desaparegudes la Corona d'Aragó i la cancelleria reial, la fragmentació en virregnats i els pocs intercanvis entre països catalanoparlants no només contribueixen a la dialectalització de la llengua, sinó que també reforcen el sentiment nacionalista del Principat de Catalunya i dels regnes de València i Mallorca.
La llemosina: nom unitari, però incorrecte, que s'ha reservat per a l'antiga llengua unitària medieval.
Menció d'una corrent secessionista: l'ús del nom llengua valenciana com a diferent de la catalana constitueix la primera formulació d'una teoria diferenciadora de València.
L'erudit reconeix que el valencià deriva del llemosí i aquest testimoni secesionista qüestiona l'unitat originària de la llengua.
S. XVIII: debilitament i Borbons
Al segle XVIII la consciència d'unitat lingüística i nacional continua debilitant-se per la fragmentació i el distanciament entre els territoris catalanoparlants. A més, se suma la pèrdua d'autogovern: Sardenya, Catalunya Nord (el Rosselló) i altres territoris passen a administracions diferents; Catalunya, València, Mallorca i l'Aragó queden dins l'estat espanyol, reduïts a meres províncies dins dels nous estats absolutistes.
Continuaren anomenant-la 'llemosina', forma incorrecta però utilitzada com a nom unitari. La denominació unitària clàssica és català.
Així doncs, malgrat el predomini dels noms particularistes, tots els sectors cultes del domini lingüístic constaten que catalans, valencians i balears comparteixen una sola llengua i un origen nacional de procedència catalana. Ho confirmen nombrosos testimonis, que sovint són gelosos del seu particularisme lingüístic.
Observacions i elements destacats
- Territoris afectats: Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, València, Mallorca, Franja d'Aragó, Alguer (Sardenya).
- Factors de fragmentació: desaparició d'institucions comunes, virregnats, pocs intercanvis culturals i administracions diferents.
- Terminologia: l'ús de «llemosina» com a nom unitari és històricament incorrecte; la denominació clàssica és «català».
Nota: El text ha estat corregit per errors ortogràfics i gramaticals, ajustant majúscules i minúscules, i s'han afegit ressaltats i una llista per millorar la llegibilitat i la optimització SEO sense eliminar contingut.