La Dècada Moderada (1844-1854): Narváez i la Constitució de 1845
La Dècada Moderada (1844-1854)
Estabilització del Sistema Liberal
El llarg regnat d'Isabel II (1843-1868) va suposar la definitiva estabilització del sistema liberal i el moment en què va tenir lloc la construcció d'un Estat Liberal amb moltes limitacions, tenint en compte que durant la major part del regnat qui va governar fou el liberalisme moderat.
A partir de finals de l'any 1843, superada la Guerra Carlina i liquidades les regències, Espanya va entrar en una etapa de major estabilitat. Si després de Mendizábal els moderats havien començat a imposar-se, des del principi del regnat d'Isabel II fins al seu destronament, els parèntesis de govern progressista foren ínfims i sempre van acabar per reconduir-se cap a una fórmula semblant a la del moderantisme.
El Govern de Narváez i les Bases del Règim
El maig de 1844 puja al poder, com a president del govern, el general Narváez, home fort no només del partit sinó també de tot el règim d'Isabel II. Narváez va posar les bases del règim durant el seu primer govern, que durà fins al febrer del 1846.
Amb el suport dels sectors burgesos més conservadors, el Partit Moderat va governar durant deu anys amb mà dura.
La Constitució de 1845 i les seves Característiques
Va derogar la Constitució de 1837 i en va redactar una altra de nova el 1845 (la Constitució de 1845). Les seves característiques principals incloïen:
- Sobirania conjunta: Rei i Corts (augmentant el poder reial i disminuint el parlamentari).
- Sistema legislatiu: Bicameral.
- Sufragi: Censatari molt restringit.
- Administració local: Ajuntaments i diputacions sotmeses al poder central.
- Supressió: Supressió de la Milícia Nacional (MN).
- Religió: Catolicisme com a religió de l'Estat.
- Control: Control governamental de la premsa.
El Concordat de 1851 amb la Santa Seu
L’any 1851 es va signar un Concordat amb la Santa Seu, que establia la suspensió de la venda dels béns desamortitzats i la devolució dels no venuts. L’Estat es comprometia al sosteniment de l’Església i aquesta a donar suport a Isabel II.
Institucionalització de l'Estat Liberal
Aquest període va suposar la institucionalització de l'Estat Liberal mitjançant diverses reformes clau:
- Llei d'Administració Local (c).
- Reforma administrativa territorial (u).
- Reforma judicial (j).
- Reforma fiscal.
- Aprovació del Codi Penal.
- Reforma de l'Administració Pública.
- Llei Moyano d'Educació.
- Creació de la Guàrdia Civil (es crea una estructura jerarquitzada i piramidal, en la qual cada província depèn del poder central).
Crisi i Caiguda del Govern Moderat (1854)
La crisi del govern moderat es va agreujar amb la dictadura tecnocràtica de Murillo, que suposava la desaparició de l'Estat Liberal, sumada a la corrupció i l'autoritarisme creixents.
El 1854 es va produir la insurrecció progressista amb suport popular, coneguda com el Pronunciament de Vicálvaro (impulsat per progressistes, moderats descontents i demòcrates). Aquest va ser seguit pel Manifest de Manzanares.
Aquesta crisi va portar a un nou govern: Espartero com a president i O'Donnell com a ministre de Guerra. Es va iniciar un pla de reformes econòmiques (Desamortització, Deute i Llei General de Ferrocarrils).
La crisi del Bienni Progressista (1854-1856) va estar marcada per la insurrecció obrera i camperola i les discrepàncies entre la coalició de govern (Partit Demòcrata / Unió Liberal). Finalment, O'Donnell va prendre el poder i Espartero va dimitir.