Dècada Moderada i Primera República: Crisi de l'Estat Liberal (1844-1874)

Història3,66 KB

Dècada Moderada (1844-1854): Assentament de l'Estat Liberal

Aquest període es caracteritza per les reformes que van assentar les bases de l’Estat liberal:

  • Creació de la Guàrdia Civil.
  • Establiment de l'educació a tres nivells.
  • Governs liberals.

Constitució de 1845 (Moderada)

La Constitució de 1845 va establir:

  • Sobirania compartida entre el Rei i les Corts.
  • El dret a votar (sufragi censatari) es va fer encara més restringit.
  • El poder legislatiu minva i l'executiu s’enforteix.

Fets destacats de la Dècada Moderada

  • 1850: Inauguració del Congrés dels Diputats.
  • 1851: Concordat amb la Santa Seu. Isabel II és reconeguda com a Reina d'Espanya i l'Estat sustenta l'Església.
  • 1846-1849: Segona Guerra Carlina.

Bienni Progressista (1854-1856)

  • 1854: Cop d'Estat militar liderat pel General O'Donnell.
  • Creació de la Unió Liberal, un partit polític centrista entre moderats i progressistes.
  • La Desamortització de Mendizábal és completada per Madoz.
  • 1855: Promulgació de la Llei de Ferrocarrils, clau per a la modernització del país.

Amadeu I de Savoia (1871-1873)

Amadeu I va intentar mantenir el sistema monàrquic, però la manca de suports i l’assassinat de Prim van provocar la seva abdicació.

Mentrestant, Cánovas del Castillo (conservador) volia restaurar els Borbons amb Alfons, fill d’Isabel II.

La Tercera Carlinada (1872-1876) es va desenvolupar durant el regnat d'Amadeu I i la posterior Restauració.

Primera República Espanyola (1873-1874)

La República va ser suportada principalment per les classes mitjanes urbanes. Va tenir quatre presidents successius:

  1. Figueras
  2. Pi i Maragall
  3. Salmerón
  4. Castelar

Mesures de Govern Republicà

  • Eliminació d'impostos.
  • Supressió del sistema de quintes.

La Constitució de 1873 (que no es va arribar a proclamar) reclamava la sobirania popular, la llibertat religiosa i un model federal.

El Cantonalisme

Moviment impulsat per membres de la burgesia urbana, dividits en tres faccions principals:

  • Intransigents: Volien construir una república federal immediatament.
  • Centristes: Buscaven estats federals definits per una constitució.
  • Moderats: Desitjaven una república semblant a la de França (centralista).

Cop d'Estat de Pavía (3 de gener de 1874)

Es pretenia formar un govern de concentració nacional amb totes les tendències, excepte els federals i intransigents, presidit per Castelar. Quan Castelar es va negar, Pavía va imposar un govern presidit per Serrano, posant fi a la República.

Aquest cop d'Estat va suposar la suspensió de la Constitució i la prohibició de les associacions obreres. Serrano va acumular tots els poders, establint una República Dictatorial.

Fi del Sexenni Democràtic i Restauració Borbònica (1874)

El 1874 es va preparar el retorn dels Borbons, liderat per Cánovas del Castillo (conservador).

El 1870, la Reina Isabel II havia abdicat a favor del seu fill, Alfons XII, defensant una monarquia parlamentària, liberal i moderada.

Martínez Campos va fer un pronunciament militar que va restaurar el Borbó. Cánovas va ser l'encarregat de presidir el govern per fer possible el retorn d'Alfons XII.

Descarregar

PDF Word HTML