La Dècada Moderada i la Revolució de la Gloriosa a Espanya
Configuració del règim moderat
Les eleccions de l'any 1844 van donar la majoria als moderats, que van formar un nou govern presidit per Narváez, el qual va imposar una política basada en els principis del liberalisme moderat. Aquesta etapa pretenia clausurar l'etapa revolucionària i normalitzar el funcionament de les institucions liberals.
- Els primers governs moderats van reprimir els progressistes, els líders principals dels quals van optar per marxar a l'exili.
- Durant el règim es va fomentar el predomini de la burgesia terratinent.
La Constitució de 1845
El govern va preparar una reforma de la Constitució progressista de 1837 i va aprovar la nova Constitució de 1845, que va recollir les idees bàsiques del moderantisme. Un decret de 1845 va regular la llibertat d'impremta, fet que significava un control governamental estricte sobre la premsa. Es va plantejar un sufragi censatari molt restringit que no superava l'1% de la població.
El Concordat amb la Santa Seu
Els moderats van intentar millorar les seves relacions amb l'Església. L'any 1851 es va signar un concordat amb la Santa Seu, en el qual s'establia la suspensió de la venda dels béns eclesiàstics desamortitzats i la devolució dels no venuts.
A canvi, la Santa Seu reconeixia Isabel II i acceptava l'obra desamortitzada, mentre que l'Estat es comprometia al sosteniment de l'Església espanyola i al reconeixement del catolicisme com a religió oficial del país.
Institucionalització de l'estat liberal
El moderantisme va voler consolidar l'estructura del nou estat liberal sota els principis del centralisme, la uniformitat i la jerarquització. Es va establir un sistema nacional d'instrucció pública, que regulava els diferents nivells d'ensenyament i elaborava els plans d'estudi.
La crisi del govern moderat
Els governs moderats no van aconseguir donar estabilitat política a l'Estat. Una nova revolució l'any 1854 va permetre que els progressistes tornessin al poder i va posar fi als deu anys de govern moderat.
La Gloriosa: Revolució de 1868 i govern provisional
Al setembre de 1868, una esquadra concentrada a la badia de Cadis, amb Topete al capdavant, va iniciar una insurrecció militar contra el govern d'Isabel II. Prim, exiliat a Londres, i Serrano, des de les Canàries, es van reunir amb els insurrectes amb el suport de la població gaditana sota el lema: "Visca Espanya amb honra!".
El govern d'Isabel II va defensar el tron amb les armes. Les forces es van trobar al Puente de Alcolea on, el 28 de setembre, va tenir lloc una batalla que va acabar amb la victòria de les forces favorables a la revolució.