La dècada socialista (1982-1992) i els Fets de Maig del 37
La dècada socialista (1982-1992)
Després de la victoria de UCD en les eleccions de 1977 i 1979, el PSOE va guanyar força fins triomfar en les eleccions del 28 d’octubre de 1982. El PSOE liderat per Felipe González. UCD s’elimina, i Alianza Popular ocuparà l’espai d’oposició d’UCD. El PSOE va triomfar amb majoria absoluta. Felipe González va estar gairebé 14 anys en la presidència.
Durant aquesta època es van dur a terme diferents reformes, econòmiques i polítiques, amb l'objectiu de sortir de la crisi econòmica, consolidar la democràcia i incorporar-se a la Unió Europea després de substituir càrrecs polítics que encara eren franquistes.
Es va dur a terme una evolució econòmica després de la crisi que arrossegava Espanya des de 1973. El ministre d’Economia i Hisenda va ser Boyer des de 1982 fins a 1985, el qual va crear el decret de Boyer que liberalitzava els horaris comercials modificant la llei d’arrendaments urbans.
Van reconvertir la indústria, tancant industries i sectors deficitaris. També van dur a terme una reforma fiscal, pel que productes que no es consideren necessaris tenen uns impostos i els diners que s’obtenen van destinats a despeses socials, com millora de la seguretat social i la sanitat pública amb l’objectiu de modernitzar i millorar Espanya. També es van legalitzar els anticonceptius i es va crear la llei d’avortament aprovada el 3 de juliol de 1985 per la qual l’avortament era despenalitzat, després de que el PSOE proposés la llei el 1983.
També van dur a terme la reforma de les forces armades, per la qual es feia una reestructuració del Ministeri de Defensa i l’exèrcit era sotmès al poder civil. Amb l’objectiu d’integrar-se a l’OTAN, finalment el 1982 el govern de Calvo-Sotelo ingressa definitivament per tal d’estabilitzar l’armada espanyola. El 1986 el PSOE va dur a terme un referèndum per a la permanència a l’OTAN. S’imposen diferents condicions, com la reducció de la presència militar nord-americana, prohibició d’instal·lar armament nuclear al territori espanyol i que Espanya no fos present en l’estructura militar. Catalunya, País Basc i Canàries estaven en contra.
També s’entra a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) el 1985 amb l’objectiu de entrar en un període de prosperitat econòmica.
Crisi entre republicans: Fets de Maig del 37
Del 2 al 7 de maig va tenir lloc un enfrontament armat a Barcelona, entre les forces anarcosindicalistes i el POUM, d’una banda, i les forces d’ordre públic de la Generalitat i militants del PSUC i de la UGT, a l’altra.
El 2 de maig, el conseller de Seguretat Interior, Artemi Aiguader, va ordenar l’ocupació de l’edifici de la Telefònica, controlat per la CNT, a fi de limitar el poder dels anarquistes. Aquests es van resistir i durant sis dies Barcelona s’omplí de barricades i enfrontaments armats que van causar més de 500 morts.
La crisi es va resoldre amb l’enviament pel govern central de 5000 guàrdies d’assalt.
Aquests fets van provocar la supressió de les competències sobre seguretat de la Generalitat en favor de la República.
Llavors els comunistes van precipitar la crisi del govern central i van posar com a condicions per continuar col·laborant, la dissolució del POUM i la renúncia de Largo Caballero, entre d’altres.
Caballero s’hi va negar, però Azaña el va destituir i va encarregar la formació de govern al socialista Juan Negrín, amb el suport del PSOE i el PCE.