El declivi de la Restauració i el regnat d'Alfons XIII
El declivi de la Restauració
El començament del regnat d'Alfons XIII
- Quan mor Alfons XII el 1885, la seva dona, Maria Cristina d'Habsburg, n'assumeix la regència.
- Alternança de poders entre conservadors i liberals (Antonio Maura i José Canalejas).
- El 1902, Alfons XIII puja al poder en un país que experimentava profundes transformacions socials: les ciutats creixien a causa de l'èxode rural i el proletariat urbà reclamava millores en les condicions de vida.
- Alguns polítics regeneracionistes, com Joaquín Costa, van emprendre reformes tímides, però no van aconseguir regenerar el sistema.
- La conflictivitat social era latent a Catalunya; el 1909 esclata un brot revolucionari: la Setmana Tràgica. Els reservistes catalans van ser mobilitzats per reforçar les tropes del Marroc i tot Barcelona es va omplir de barricades per protestar contra les lleves.
- Els fills de famílies benestants evitaven el servei militar a canvi de diners, mentre que els treballadors havien d'anar a lluitar.
- La revolta és sufocada amb un vessament de sang i amb l'afusellament del pedagog anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia, acusat d'instigar la revolta.
La triple crisi
- Durant la Gran Guerra, la indústria catalana es va beneficiar de la neutralitat d'Espanya: les exportacions van augmentar i les reserves d'or es van multiplicar.
- El desenvolupament econòmic, però, va fer empitjorar encara més la vida de les classes populars, ja que la demanda feia pujar els preus més de pressa que els salaris.
- El 1917 es produeix una crisi de la Restauració:
Els tres eixos de la crisi
- Crisi militar: La rivalitat entre els militars destinats a la Península i els que feien carrera ràpidament al protectorat del Marroc; volien reformes i modernitzar l'exèrcit.
- Crisi política: El govern conservador d'Eduardo Dato no volia reunir les Corts perquè no hi tenia prou majoria; l'oposició va convocar a Barcelona una Assemblea de Parlamentaris per assumir les competències de les Corts.
- Crisi social: Els sindicats anarquista (CNT) i socialista (UGT) convoquen una vaga revolucionària, que és resposta amb una dura repressió per part del govern i l'exèrcit.
Els anys següents hi haurà una gran violència política; Barcelona serà coneguda com la Rosa de Foc, perquè sovint hi havia atemptats anarquistes i represàlies de pistolers a sou de la patronal. Aquest període es coneix com el pistolerisme (1917-1923).