L'Estat: Definició, Organització, Poders i Tipus de Govern

Ciències socials10,82 KB

Què és un Estat?

L’Estat és el conjunt d’institucions creades per organitzar la vida de les persones que viuen en un mateix territori i que estan governades per les mateixes lleis sota un mateix poder. Al planeta hi ha més de 200 estats.

El Territori de l'Estat

Els estats s’identifiquen amb un territori, que gestionen i on tenen poder. El territori d’un estat està delimitat per fronteres, que el distingeixen dels altres estats. Un estat no té poder fora de les seves fronteres; si això no es respecta, és quan apareixen conflictes.

La Població i la Ciutadania

Són les persones que viuen al territori d’un estat. Tenen drets i obligacions que s’apliquen de la mateixa manera a tots els ciutadans. Els ciutadans d’un estat no cal que comparteixin obligatòriament trets socials, polítics o culturals. És normal veure cultures i nacionalitats diferents dins d’un mateix estat.

El Poder de l'Estat

La característica bàsica d’un estat és el dret a exercir el poder dins de les seves fronteres. El poder té tres vessants:

  • Legislatiu: Fer les lleis (Parlament).
  • Executiu: Aplicar les lleis, governar (Govern).
  • Judicial: Fer complir les lleis (Jutges).

Funcions de l’Estat per exercir el poder

  • Establir les lleis que regulen les relacions de la població (poder legislatiu).
  • Vetllar pel compliment de les lleis (poder judicial).
  • Guardar l’ordre a l’interior del seu territori i cuidar la seguretat davant d’altres estats. Per això disposa de policia i exèrcit.

Les Relacions entre Estats

Els estats es relacionen entre ells de forma pacífica; són les Relacions Internacionals.

Tipus de relacions internacionals

  • Comercials: Per proveir-se i generar beneficis econòmics.
  • Socials: Com l’activitat turística o els moviments migratoris.
  • Culturals: Col·laboracions entre universitats, museus, centres de recerca de diferents països.

Instruments de relació entre estats

Per relacionar-se entre ells, els estats fan servir diversos instruments:

  • Ambaixades: Delegacions diplomàtiques entre estats.
  • Tractats i convenis internacionals: Compromisos entre estats per dur a terme o evitar actuacions.
  • Declaracions internacionals de drets: Compromisos entre estats per respectar drets universals o col·lectius particulars.

Els Organismes Internacionals

Són organitzacions d’estats amb l’objectiu de col·laborar entre ells per solucionar problemes comuns, evitar conflictes o establir programes de cooperació.

Classificació dels organismes internacionals

Els estats poden agrupar-se segons:

  • L’àmbit territorial: Alguns organismes estan oberts a tots els països del món (Organització de les Nacions Unides, ONU) o poden limitar-se a zones concretes (Unió Europea, Organització de Països Iberoamericans...).
  • Els objectius: Per centrar-se en aspectes concrets que afecten els països que la integren. Com l’OTAN (Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord), per defensa i seguretat, o l’OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli), per temes econòmics.

L’Organització de les Nacions Unides (ONU)

És l’organització internacional més gran, agrupa gairebé tots els estats del planeta. Va ser fundada el 1945, en acabar la Segona Guerra Mundial, per mantenir la pau i perquè fos un lloc de trobada entre països.

Objectius de l’ONU

  • Mantenir la pau mundial.
  • Fomentar relacions d’amistat entre les nacions, basant-se en el respecte al principi d’igualtat de drets i de la lliure determinació dels pobles.
  • Cooperar en la solució de problemes internacionals de diversos tipus: econòmic, social, cultural, humanitari...
  • Desenvolupar i estimular el respecte als drets humans al món.

Funcionament de l'ONU

Per realitzar aquests objectius, l’ONU compta amb tot un seguit d’organismes especialitzats en diferents problemes. S’anomenen programes, fons o agències especialitzades. Aquests organismes funcionen de forma independent, amb normes i pressupostos propis, però estan vinculats a l’ONU.

Les Nacions Unides van redactar la Declaració Universal dels Drets Humans, que estableix els drets bàsics que hauria de tenir cada persona per viure dignament. També són les Nacions Unides les que han redactat els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

La Unió Europea (UE)

La Unió Europea és una organització internacional de països europeus amb un projecte econòmic i polític comú; actualment té 27 membres. Els estats cedeixen a la Unió Europea part de la seva sobirania, de les seves funcions com a estat.

La Unió Europea cerca promoure la pau i el benestar dels seus pobles i que tots els seus ciutadans tinguin uns mateixos drets. Això es concreta en els següents objectius:

  • Impulsar un progrés econòmic i social equilibrat.
  • Promoure el progrés científic i tècnic i lluitar contra la desigualtat social.
  • Desenvolupar una política internacional pròpia per resoldre problemes internacionals i donar ajudes humanitàries internacionals.
  • Implantar la ciutadania europea.
  • Desenvolupar un espai de llibertat, seguretat i justícia.

Institucions de la Unió Europea

La Unió Europea funciona a través dels tractats internacionals entre els seus membres i de les lleis elaborades per tres institucions:

  • Parlament Europeu: Representa els ciutadans de la UE, que l’escullen directament.
  • Consell de la Unió Europea: Representa els governs de cadascun dels estats membres.
  • Comissió Europea: Representa els interessos de tot el conjunt de la UE.

Tipus d'Estats i Formes de Govern

Segons la forma d’accedir al poder, diferenciem entre:

  • Democràcies
  • Dictadures

Elements dels Estats Democràtics

  • Estat de dret: Qui accedeix al poder ho ha de fer respectant el marc legal que estableix la Constitució.
  • Constitució: Conjunt de lleis fonamentals, aprovades per votació, que determinen la forma de govern, estableixen els drets i els deures dels ciutadans i defineixen les institucions i el funcionament de l’Estat.
  • Divisió de poders i institucions democràtiques:
    • Parlament → Funció legislativa:
      • Elabora i vota les lleis.
      • Controla l’acció de govern.
    • Govern → Funció executiva:
      • Determina la política que ha de seguir l’Estat.
      • L’aplica a partir de l’Administració.
    • Tribunals de Justícia → Funció judicial:
      • Aplica les lleis.
      • Jutja els conflictes entre els ciutadans.
      • Castiga els que no compleixen la llei.
  • La sobirania resideix en el poble.
  • El pluralisme polític: Suposa l’existència dels partits polítics amb diferents ideologies.
  • Les eleccions són lliures i plurals: Es realitzen per sufragi universal i secret, i permeten a la ciutadania renovar periòdicament els seus governants.

Tipus de Democràcia

En una democràcia, la sobirania és del poble, que exerceix el seu poder de dues formes:

  • Democràcia Directa: Els ciutadans, reunits en una assemblea o per mitjà d’un referèndum, prenen les decisions polítiques.
  • Democràcia Indirecta o Representativa: Els ciutadans elegeixen els seus representants polítics en unes eleccions. Els polítics elegits són els que prenen les decisions.

Les Dictadures i els Estats Autoritaris

Una persona, amb el suport d’un partit polític, un grup ètnic o l’exèrcit, governa amb poder absolut. Els estats autoritaris, de tipus militar o civil, es distingeixen, entre d’altres, pels següents principis:

  • El poder de l’estat i l’actuació de govern no té límits ni control i no es reconeixen drets a la ciutadania.
  • La sobirania resideix en una sola persona o un grup reduït de persones, i s’impedeix la participació de la ciutadania en el govern.
  • No hi ha pluralisme polític ni ideològic, perquè només hi ha un partit, el del govern, o es limita l’activitat dels partits permesos.
  • No hi ha eleccions lliures.
  • La divisió de poders no es respecta.

Monarquies i Repúbliques

Classificació segons el Cap d’Estat

Segons qui és el cap d’estat, es distingeixen:

  • Monarquies (Rei)
  • Repúbliques (President)

Tipus de Monarquia

  • Monarquia Constitucional: El monarca participa en les tasques de govern en la mesura que s’estipuli a la Constitució.
  • Monarquia Parlamentària: El monarca és el cap d’estat, però no exerceix cap acció de govern.
  • Monarquia Autoritària/Totalitària: El rei té tot el poder (dicta les lleis, governa i jutja) o elegeix les persones que ho han de fer.

La República

Les repúbliques són estats en què el cap d’estat és un president, elegit per la ciutadania a través d’eleccions presidencials celebrades cada cert temps.

Classificació segons la Forma de Govern

Segons la forma de govern, els Estats es divideixen en:

  • Sistemes Parlamentaris: Són aquells en què el poder executiu es reparteix entre dues institucions: el cap d’estat i el president del govern. El cap d’estat pot ser un rei o un president.
  • Sistemes Presidencialistes: Són sempre repúbliques. En aquests, el president de la república és, al mateix temps, cap de l’estat i el president del govern.

Els Estats segons la Religió

Segons el paper de la religió, els estats poden ser:

  • Laic:
    • Separació entre l’estat i la religió.
    • Les lleis no es basen en cap doctrina religiosa.
    • Llibertat religiosa.
  • Confessional:
    • Hi ha una religió oficial que té importants privilegis.
    • Llibertat religiosa dels ciutadans.
    • Països democràtics i no democràtics.
  • Teocràtic:
    • Religió oficial.
    • Els llibres sagrats són la llei.
    • Influència en la política dels religiosos.
    • Cap llibertat religiosa per als ciutadans.

Descarregar

PDF Word HTML