Definicions i Filòsofs: Comprensió de la Cultura i la Societat

Filosofia i ètica4,04 KB

Definicions

Etnocentrisme: És l'acte d'entendre, jutjar o avaluar un altre grup ètnic i/o cultura i/o grup social d'acord amb els estàndards i valors de la cultura o grup propis.
Etnologia: És una ciència social que estudia les ètnies, els pobles i les seves cultures.
Ètnia: És un grup de persones que s'identifiquen entre elles a partir d'uns lligams que les distingeixen d'altres grups.
Raça: És un tàxon que s'utilitza per classificar poblacions d'individus d'una mateixa espècie que, encara que tinguin capacitat de tenir descendència fèrtil, l'aïllament i la manca de flux genètic els ha pogut donar un seguit de propietats distintives.
Sociologia: És la ciència general de la societat i, per tant, la més fonamental de les ciències socials.
Psicologia: És la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.
Cultura: És la creació i realització de valors, normes i béns materials per l'ésser humà.
Civilització: El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana. En la majoria dels casos, se'n fa ús per referir-se a les societats complexes o avançades: aquelles que practiquen l'agricultura, tenen una divisió del treball significativa, i una densitat de població prou gran per formar ciutats.
Globalització: És el conjunt de variacions en els sistemes socials o naturals (físics o biològics) els impactes dels quals no poden ser localitzats - ni socialment ni naturalment parlant - a cap lloc o conjunt d'indrets, sinó que afecten el conjunt de la Terra, la societat i els individus.
Relativisme: És una posició que considera que quelcom (un enunciat, una pauta de conducta, una norma, una concepció) està vinculat a una altra entitat i, per tant, no es pot entendre si no és amb referència a aquesta.
Dogmatisme: És una posició filosòfica que afirma la possibilitat de l'ésser humà d'accedir de forma total i segura al coneixement ple de la realitat que ens envolta.
Fonamentalisme: Designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per aquest dogma.
Objectivitat: És la capacitat o l'ideal de percebre les coses del món exterior tal com són, prescindint de la subjectivitat o filtre personal.
Subjectivitat: La subjectivitat, segons la teoria del coneixement, és la propietat de les percepcions, els arguments i el llenguatge basats en el punt de vista del subjecte, i per tant influïts pels interessos i desitjos particulars d'aquest.
Escepticisme: Doctrina filosòfica que considera la raó humana incapaç de conèixer la veritat.
Prejudici: Un prejudici o prejudici és una creença o valoració que hom fa de manera precipitada i sense base de certesa i que l'influeix i li condiciona el punt de vista.

Filòsofs

Aristòtil: L'Escola peripatètica (Acadèmia platònica) deia que l’home ha de ser una substància composta per una matèria i una forma. La matèria és el cos i la forma l’ànima.
Auguste: Positivisme i la sociologia. Només el positivisme podia trobar lleis que no només regulessin la natura, sinó també la nostra pròpia història social.
Thomas: Nicolau Maquiavel, Aristòtil, René Descartes, Plató... L'home és un llop.
Jean-Jacques: John Locke, Montesquieu, Voltaire, Thomas Hobbes... Famosa discurs sobre l’origen i el fonament de la desigualtat entre els homes.

Descarregar

PDF Word HTML