Del Bienni Progressista als Fets de Maig de 1937
El Bienni Progressista (1931-1933)
La Constitució de 1931 va establir un règim democràtic amb Corts unicamerals, la figura del President de la República i el reconeixement de les llibertats individuals.
Les reformes republicanes
Es van impulsar diverses reformes estructurals:
- Reforma agrària: Es va aprovar la Llei de la Reforma Agrària, mitjançant la qual l'IRA (Institut de la Reforma Agrària) lliurava les terres expropiades a comunitats de pagesos per dur a terme assentaments.
- Altres reformes: Es van realitzar canvis en els àmbits religiós, social i educatiu.
- Reforma territorial: Es va aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1932.
Problemes i oposició
El període va patir les conseqüències de la crisi econòmica, l'atur, el descontentament social i les revoltes. L'oposició de la dreta es va articular a través de la CEDA, mentre que sindicats com la CNT i l'UGT van augmentar la conflictivitat social.
El Bienni Conservador (1933-1935)
Es va formar un govern radicalcedista. En aquest període, la Generalitat de Catalunya va aprovar la Llei de contractes de conreu, que va generar un fort conflicte amb els rabassaires.
La Revolució d'Octubre de 1934
Davant l'entrada de Gil Robles al govern, es va produir una insurrecció obrera a Astúries el 5 d'octubre. Paral·lelament, Lluís Companys va proclamar l'Estat Català, un moviment que va acabar en fracàs i amb l'empresonament de Companys, Azaña, diputats i alcaldes, a més de la suspensió de la Generalitat. La dura repressió posterior va acabar desacreditant les dretes.
Eleccions de 1936
El Front Popular va guanyar les eleccions del 1936 en un context d'esquerra dividida entre el sector reformista i el revolucionari. La dreta va respondre amb violència a través de grups com Renovación Española (liderada per Calvo Sotelo, qui va morir poc després de l'assassinat de José Castillo).
La Guerra Civil Espanyola
La conspiració i l'esclat del conflicte
La conspiració militar va ser dirigida per la Unión Militar Española, amb el suport de monàrquics, carlins i falangistes. El 17 de juliol va començar la sublevació al protectorat del Marroc i el 18 de juliol Franco es va desplaçar des de les Canàries cap a Melilla. Després de la mort de Sanjurjo, el general Mola (conegut com "el director") va liderar l'operació des de Pamplona. El nou govern de José Giral va repartir armes a la població.
Espanya dividida
- Sollevats (Nacionals): Militars i civils, catòlics, suport de l'oligarquia, classes mitjanes i camperols de la Meseta i Navarra. Incloïa conservadors, monàrquics i falangistes.
- Republicans: Classes populars, obrers, petita burgesia, liberals reformistes, nacionalistes, socialistes, comunistes, trotskistes i anarquistes.
En l'àmbit internacional, França i Gran Bretanya es van mantenir neutres amb la política de no-intervenció, tot i que ambdós bàndols van rebre ajuda exterior.
La revolució i el govern de guerra
Lluís Companys va crear el Comitè Central de Milícies Antifeixistes per coordinar la defensa de la República. Tot i que algunes milícies van actuar de forma incontrolada, la Generalitat va intentar aturar els excessos en una fase de revolució continguda.
Largo Caballero (1936-1937): Va encapçalar una coalició de socialistes, republicans, comunistes i anarquistes per reorganitzar l'estat, militaritzar les milícies i formar l'Exèrcit Popular. A Catalunya, Josep Tarradellas va formar un Govern d'Unitat que va dissoldre el Comitè de Milícies i va substituir els comitès locals per ajuntaments.
Els Fets de Maig de 1937
Es va produir un deteriorament de l'ambient revolucionari per les diferències de criteris sobre la direcció de la guerra. L'increment de la influència comunista a la Generalitat i la pèrdua de pes de la CNT-FAI davant el PSUC i l'UGT van desencadenar els enfrontaments interns.