Del Fixisme al Neodarwinisme: Un Resum de l'Evolució
Teories sobre l'origen de la vida
Generació espontània i biogènesi
Antigament es creia en la generació espontània, però Pasteur va demostrar que "tot ésser viu prové d'un altre ésser viu".
Panspèrmia: origen extraterrestre
La teoria de la panspèrmia sosté que la vida es va originar a l'espai i va viatjar en forma d'espores d'un sistema planetari a un altre.
Síntesi abiòtica: origen químic a la Terra
Proposada per Oparin i Haldane, la teoria de la síntesi abiòtica suggereix que la vida prové de molècules orgàniques que van aparèixer al planeta a partir de matèria inorgànica. L'experiment de Miller va simular les condicions de la Terra primitiva (aigua, metà, amoníac, hidrogen) i, aplicant calor i descàrregues elèctriques, va aconseguir sintetitzar molècules orgàniques.
L'evolució biològica i les seves teories
L'evolució biològica és el procés de transformació de les espècies al llarg del temps.
Fixisme: creacionisme i catastrofisme
El fixisme, basat en la interpretació de llibres sagrats, nega l'evolució i es divideix en el creacionisme i el catastrofisme.
Lamarckisme: l'herència dels caràcters adquirits
La teoria de Lamarck es basa en tres punts principals:
- Els organismes tenen una tendència a la complexitat.
- L'ús repetit d'un òrgan en produeix el desenvolupament ("la funció crea l'òrgan").
- Els caràcters adquirits durant la vida d'un individu són heretables.
Darwinisme: evolució per selecció natural
Proposada per Darwin i Wallace, aquesta teoria, avui acceptada, es basa en la selecció natural. Els seus principis són:
- Lluita per la supervivència: Entre els organismes es produeix una competència pels recursos.
- Variabilitat: Dins d'una població existeix variabilitat entre els individus.
- Adaptació: El medi selecciona els organismes més ben adaptats, que són els que sobreviuen i es reprodueixen més.
Fonts de variabilitat i adaptació
La variabilitat genètica s'origina per les mutacions (alteracions a l'atzar en els gens, heretables si afecten els gàmetes) i la reproducció sexual. La pressió de selecció la formen els factors ambientals que afecten negativament la supervivència. Els organismes que superen aquesta pressió demostren que s'han adaptat.
Proves que avalen l'evolució
Existeixen múltiples evidències que donen suport a la teoria de l'evolució:
- Proves taxonòmiques: Basades en criteris de semblança entre espècies per classificar-les.
- Proves anatòmiques: Estudi d'òrgans homòlegs, anàlegs i vestigials.
- Proves paleontològiques: Estudi dels fòssils.
- Proves embriològiques: Comparació del desenvolupament dels embrions.
- Proves bioquímiques: Comparació de molècules com l'ADN i les proteïnes.
- Proves biogeogràfiques: Estudi de la distribució geogràfica de les espècies.
Mecanismes i factors del procés evolutiu
Els principals factors que impulsen l'evolució són:
- Mutacions
- Selecció natural
- Migracions genètiques
- Deriva genètica
Neodarwinisme o teoria sintètica de l'evolució
El neodarwinisme integra la genètica amb el darwinisme i estableix que:
- Refusa totalment el lamarckisme.
- La variabilitat genètica es deu a la mutació i a la recombinació genètica.
- La selecció natural actua sobre aquesta variabilitat genètica.
- L'evolució són els canvis en les freqüències dels al·lels d'una població.
- La unitat evolutiva és la població, no els individus.
- Perquè es formin noves espècies, cal un aïllament entre poblacions.
Altres perspectives evolutives
Altres teories complementàries inclouen la sociobiologia, el neutralisme i la teoria de l'equilibri puntuat.
Especiació: la formació de noves espècies
Una espècie és un grup d'organismes que comparteixen un conjunt de gens i que poden creuar-se entre si per originar una descendència fèrtil. El procés de formació de noves espècies s'anomena especiació i generalment requereix un aïllament reproductiu, que pot ser causat per un aïllament geogràfic.
El cas de l'evolució humana: el bipedisme
El bipedisme consisteix a caminar sobre dos peus sense utilitzar les mans. Aquesta adaptació implica canvis anatòmics clau:
- Cap en posició recta sobre la columna.
- Pelvis ampla i curta.
- Polze del peu no oposable i paral·lel a la resta de dits.
- Extremitats inferiors més llargues que les superiors.