Del Mite al Logos: L'Inici de la Filosofia Grega
Del mite al Logos
La filosofia neix de l’evolució del pensament a partir de l’antiga saviesa de la poesia i dels mites.
Mite: és el relat d’un succés que ha ocorregut en un altre temps diferent del nostre. Els protagonistes solen ser herois i pretén explicar l’origen de l’univers.
1. La saviesa gnòmica (màxima) s’expressa com una reflexió sobre l’individu i la societat que és molt a prop de la filosofia.
2. Poetes lírics: Parmènides, Empèdocles, Xenòfanes.
3. La mitologia grega marca la transició d’una nova forma de pensament. Homer diu que l’oceà és el “generador de déus” i la “gènesi de totes les coses”. Aristòtil ho considera com un antecedent del pensament de Tales. Segons Hesíode, la gènesi dels déus (teogonia) és precedida per una gènesi de realitats no antropomòrfiques (el caos, la terra, el cel, l’amor).
El problema de la “naturalesa”
Els primers filòsofs grecs van deixar de banda la religió i van iniciar la investigació racional: l’origen i constitució del cosmos -> el principi (arkhé). No ho buscaven dels déus, sinó de la naturalesa (phýsis). Els primers filòsofs van ser físics, i amb ells va començar la història de la filosofia i de la ciència (que abans era la mateixa cosa).
Els presocràtics “van descobrir” la naturalesa i amb ells el cosmos es va “naturalitzar” i va deixar de ser una cosa divina i sagrada. Per als primers filòsofs, el phýsis significava:
- Tot està compost, d’on tot prové i a on tot torna.
- Organització interna de la realitat.
- Gènesi, procés de generació.
- La totalitat d’allò que existeix.
Filòsofs de Milet
- Tales: va iniciar la investigació sobre la naturalesa. Aristòtil diu que per Tales l’aigua és el principi de tot. Força probable és que es basés en observacions com que l’aigua és necessària per viure.
- Anaximandre: el primer en escriure un llibre sobre la naturalesa, “Sobre la naturalesa”. Va dir que l’arkhé de totes les coses és l’ápeiron, és a dir, allò indefinit. L’ápeiron és immortal i indestructible. Anaximandre li atribueix els caràcters dels déus grecs, afegint que no està engendrat però que d’ell s’engendren totes les coses.
A l’ápeiron, la cosmologia es separa i queda la fredor i la calor. El fred ocupa el centre i està envoltat d’una massa de foc. La calor fa que s’evapori una part de l’aigua; la cortina de vapor és el cel, i els orificis, les estrelles. Els animals van sorgir de l’aigua, de l’aigua van passar a la terra i els éssers humans descendeixen dels peixos -> teoria de l’evolució que no va tenir èxit.
- Anaxímenes: pensa que el principi és l’aire. Explica que tot procedeix de l’aire.