Delacroix: La Llibertat Guiant el Poble (1830)

La Llibertat Guiant el Poble: Anàlisi Completa

Documentació General

Catalogació:

• Títol: La Llibertat Guiant el Poble
• Autor: Eugène Delacroix
• Data: 1830
• Ubicació: Museu del Louvre, París

Aspectes bàsics: Oli sobre tela.

Anàlisi Formal

Composició – construcció:

Composició clàssica en forma de piràmide ascensional, des de la base amb els cossos morts fins al cim, on s'alça la bandera tricolor. La contraposició de les figures marca l'avanç cap a l'espectador.

Espai – volum:

Hi ha profunditat entre els cossos caiguts i el grup que dispara al fons.

Aspectes plàstics:

Reflecteix amb naturalisme els cossos de les figures, excepte la Llibertat, que està idealitzada. Combina l'al·legoria i el realisme més cru. El dibuix està subordinat al color, que és divers, intens, vibrant i contrastat, especialment entre el blau i el vermell. La gamma cromàtica és sòbria, poc càlida i intensa, centrada en les tonalitats i difuminacions.

La pinzellada és solta.

La llum és violenta i ajuda a crear una atmosfera tensa. Il·lumina la Llibertat i un dels cossos.

Figures/formes:

Moviment desbordant, element fonamental que domina totes les figures en els seus gestos. El moviment està destacat per la llum i el color.

Totes les línies i pinzellades de color s'ondulen en un tremolor general. És difícil trobar una forma recta o una figura estàtica i serena. Tot està en tensió revolucionària, amb dramatisme i expressivitat romàntiques.

Estil

Obra paradigmàtica de la pintura romàntica francesa i del seu autor per la composició en tensió, el moviment desbordant, la visió dramàtica de l'escena, l'expressivitat, el color intens només en la Llibertat i els personatges principals destacats, el naturalisme, etc.

Influències:

• De Rubens: moviment agitat.
• De Velázquez: pinzellada solta.
• De David: compromís amb la realitat contemporània.
• De Goya: asimetries, diagonals, esclat del color.

Analogies: base inestable de la composició, moviment in crescendo des de la base fins al cim, figures en forma de piràmide, morts molt realistes.

Interpretació

Iconografia:

Crònica de la revolta de juliol de 1830 a París. La Llibertat, una noia mig nua, avança cap a l'espectador. A la mà esquerra porta un fusell.

Un representant de la burgesia porta un arcabús i un barret de copa. Un representant dels menestrals porta un sabre i el representant de la joventut, dues pistoles. Una barricada coberta amb cossos caiguts que les forces de la llibertat ultrapassen. Al fons, envoltades pel fum, veiem les torres de Notre Dame.

Iconologia:

Representa temes contemporanis. La protesta contra un conjunt d'ordenances que restringien les llibertats ciutadanes, que acaba amb la revolta de les tres jornades glorioses a París i va ser el detonant d'un moviment revolucionari a escala europea. Representa una barricada, que culmina els combats als carrers de París. Això va suposar la fi dels Borbons i l'inici de la monarquia constitucional. Unió de totes les forces socials sota la causa comuna de la llibertat. El poble lluita contra l'opressió.

Context

Encàrrec i recepció:

Desconegut, però va ser exposada primer al Saló de París, després al Museu Reial a Luxemburg (comprada pel nou rei), a les jornades revolucionàries i a l'Exposició Universal.

Funció o finalitat:

Caràcter romàntic i funció al·legòrica a favor del moviment liberal i d'adhesió i compromís amb els ideals de la llibertat i la justícia. És la primera composició política de la pintura contemporània on el romanticisme deixa de mirar l'antiguitat.

Significat o marc històric i cultural:

Pel que fa al romanticisme, emoció enfront de la raó neoclàssica i expressivitat enfront de la fredor neoclàssica.

Té una connexió amb:

• El liberalisme i l'individualisme de la societat burgesa.
• El rebuig i l'avantguarda enfront de l'academicisme.
• El dinamisme social i dels moviments artístics.
• Les revolucions burgeses.