Democràcia i Totalitarisme: Anàlisi i Crítica

La democràcia al món actual

Un dels temes de més interès a la filosofia política contemporània és la construcció de teories sobre la democràcia i la definició o comprensió del fenomen del totalitarisme, fenomen que va sorgir al segle XX i que podria continuar representant una amenaça a l'actualitat. Segons The Economist, només hi ha al món 20 democràcies que es puguin anomenar així, gairebé totes a Europa Occidental, a més de Canadà, Uruguai, Austràlia i Nova Zelanda. A Àsia i Àfrica, les democràcies no són la norma sinó l'excepció.

• Hi ha cinc categories principals: procés electoral i pluralisme; llibertats civils; funcionament del govern; participació política; cultura política.

Tipus de règims polítics

• Segons la puntuació de cadascuna d'aquestes categories (que es realitza, al seu torn, analitzant 60 indicadors diferents), els països es classifiquen en 4 tipologies de "règim", en 4 resultats possibles: democràcia completa, democràcia dèbil, règim híbrid i règim autoritari.
• Etimologia: demos (poble) – kratos (poder)
• El poder és exercit pels ciutadans (sobirania del poble) de manera directa o representativa.
• Pluralisme polític
• Respecte a les llibertats individuals
• Exemples:

• Democràcia atenesa del s. V a.C.
• Espanya

Tipus de democràcia

• Democràcia directa: cada ciutadà té el poder i es representa a si mateix a l'Assemblea (no existeixen els polítics professionals, tot i que hi ha gent que fa classes per perfeccionar la seva retòrica i així poder imposar-se a l'Assemblea de ciutadans). Exemple: Atenes al s. V a.C.
• Democràcia representativa: el poble no governa directament, sinó que escull, mitjançant sufragi, qui governa (més adaptat a la mida de les nostres nacions). Exemple: Espanya actualment

Crítica de Plató a la democràcia

• La seva filosofia arrenca de la insatisfacció amb la situació política de la seva època, particularment amb el govern propi d'Atenes, la democràcia. Es cometen atrocitats per decisions preses per la majoria.

Exemple de la injustícia a la democràcia

Condemna a mort del més just dels homes, Sòcrates, el seu mestre. Democràcia ≠ justícia

• Tot i que la democràcia d'Atenes no tenia res a veure amb les actuals democràcies modernes, alguna cosa de la seva crítica també val per fer un sa exercici sobre els perills als quals ens pot dur la democràcia.
• Rebutja el principi fonamental de la democràcia, ja que els ciutadans no estan igualment capacitats per a participar en política, és a dir, per poder ser escollits com a governants.

Exemple del vaixell a la deriva

• Les decisions de la majoria són justes? Massa ignorant i manipulada

La ignorància de la majoria és aprofitada per uns pocs oradors que utilitzen les seves capacitats comunicatives per convèncer els altres i així aconseguir, no el bé per a la societat, sinó els seus fins particulars (poder, honor, riqueses...). Per tant, el que importa a la democràcia no és la veritat sinó els desitjos d'una majoria que és governada sota els efectes de la ignorància.

"Engolim d'un xarrup la mentida que ens adula, i bevem gota a gota la veritat que ens amarga" - Diderot

Proposta platònica

• Filòsof-governant: virtuós i savi (importància vital de l'educació, que segons Plató pot implicar uns 50 anys)
• Millor govern: aristocràcia (aristos = excel·lent, el millor)