La Demografia a Espanya i Catalunya al Segle XIX: Transició i Migracions
Demografia de l'Antic Règim
Les taxes de natalitat eren molt altes, igual que les de mortalitat. Això feia que el creixement de la població fos molt dèbil. A més, van aparèixer les mortalitats catastròfiques, causades per les fams degudes a les males collites i les epidèmies, fet que provocava l'estancament de la societat.
La Transició Demogràfica (Segles XVIII-XIX)
A la segona meitat del segle XVIII i la primera del XIX, es va produir a una part de l'Europa Occidental el fenomen de la transició demogràfica, caracteritzada per:
- La desaparició de les mortalitats catastròfiques.
- Una disminució de les mortalitats ordinàries.
- Un manteniment de l'alta natalitat.
Això va tenir com a conseqüència un augment significatiu de la població, lligat a una modernització econòmica agrícola i industrial.
Demografia Espanyola a Mitjans del Segle XIX
Tot i que les taxes de mortalitat continuaven sent molt altes, es va observar una disminució de la mortalitat ordinària a causa de les millores higièniques i mèdiques. No obstant això, encara hi va haver crisis per la fam.
- L'esperança de vida era de només 29 anys.
- La mortalitat infantil va disminuir, però no va desaparèixer.
En aquest període, la població espanyola va augmentar en 8 milions d'habitants.
Distribució Poblacional i Sectors Econòmics al Segle XIX
Distribució Geogràfica
La població va augmentar a les zones costaneres (principalment al Nord i al Llevant) i va disminuir a les zones de l'interior, excepte a Madrid.
Distribució per Sectors Econòmics
La població es distribuïa de la següent manera:
- Agricultura: 65%
- Indústria: 15%
- Serveis: 20%
Urbanització
A mitjans del segle XIX, només una quarta part (1/4) de la població espanyola vivia en nuclis de 2.000 habitants. L'any 1870, només hi havia cinc ciutats que superaven els 100.000 habitants: Madrid, València, Sevilla i Màlaga (i una cinquena ciutat important).
A l'últim terç del segle XIX hi va haver un moviment migratori del camp a la ciutat, tot i que l'any 1900 encara hi havia un 51% de la població que vivia en municipis de menys de 5.000 habitants.
Migracions i Creixement Demogràfic al Segle XIX
El creixement demogràfic va provocar l'emigració exterior. Aquesta tendència es va intensificar a partir del decenni de 1880 gràcies als vaixells transoceànics que facilitaven el transport de persones.
Fluxos d'Emigració a Ultramar
L'emigració a ultramar va prendre una doble línia:
- Desplaçament cap a les repúbliques sud-americanes (com ara el Brasil), però especialment a Cuba. Aquesta intensificació de l'emigració va afectar especialment Galícia i Canàries.
- Flux migratori cap a Algèria, que des de 1830 havia esdevingut una colònia francesa. Aquesta immigració va afectar el sud-est peninsular (Alacant, Múrcia i Almeria).
La Demografia Catalana al Segle XIX
Catalunya va experimentar un creixement demogràfic molt important durant el segle XIX. L'any 1787 s'acostava als 900.000 habitants, un creixement molt superior al del conjunt de la població espanyola.
L'augment de la població es va deure al creixement natural, ja que, tot i que les taxes de natalitat es van mantenir molt elevades, la mortalitat va iniciar una lenta decaiguda.
- El saldo migratori era negatiu, ja que molts catalans s'embarcaven a ultramar.
- Entre 1858 i 1860, la mitjana anual de la taxa de natalitat era del 33,5‰ (per mil) i la de la mortalitat era del 26,6‰, en gran part a causa de la mortalitat infantil.
Distribució de la Població Catalana i Urbanització
La població es va concentrar en terres baixes del prelitoral i litoral. Les comarques de l'interior van patir un estancament demogràfic.
Un dels fets destacables va ser el creixement de la població urbana. Les ciutats creixien degut a la immigració del camp. El creixement més destacat va ser a Barcelona i els municipis annexos.
El creixement del Principat va assenyalar un creixement relatiu molt important. La població de Barcelona representava:
- El 9% de la població del Principat (en la primera data).
- El 20% (en la segona).
- El 27% (en la tercera).
Catalunya anava consolidant una xarxa de ciutats mitjanes, però també s'anaven posant les bases de la macrocefàlia (concentració excessiva a la capital).