Demografia d'Espanya i Catalunya: Evolució, Estructura i Distribució
L'Evolució de la Població Espanyola
L'any 2008, Espanya era el cinquè país més poblat de la Unió Europea, amb més de 46 milions d'habitants, principalment a causa del seu gran saldo migratori.
No obstant això, existeixen diferències territorials significatives en el moviment natural de la població:
- Les comunitats més envellides són: Astúries, Galícia i Castella i Lleó.
- Les que presenten un creixement natural més gran són: Múrcia, la Comunitat de Madrid i les Illes Balears.
La Piràmide d'Edats Espanyola
Espanya presenta una piràmide d'edats de tipus contractiva o regressiva, caracteritzada per:
- Base estreta: A causa de la baixa natalitat i una esperança de vida alta.
- Població adulta notable: A causa del baby boom dels anys 60-70 i de l'arribada d'immigrants.
- Població vella abundant: A causa de l'alta esperança de vida i la disminució de la mortalitat.
Causes i Conseqüències de l'Envelliment
L'envelliment de la població espanyola és degut a la baixa natalitat i a l'augment de l'esperança de vida (a causa del descens de la mortalitat).
Aquest fenomen de sobreenvelliment genera preocupacions importants, especialment pel que fa a:
- El sistema de pensions.
- La disponibilitat de serveis socials i sanitaris suficients per atendre la població gran.
La Distribució de la Població en el Territori
A causa de la desigualtat territorial, Espanya es considera un país poc poblat.
Zones de major densitat:
Les parts més poblades són el litoral i punts estratègics de l'interior (com Madrid, Saragossa i Valladolid), a més de les illes.
Zones de menor densitat (Interior despoblat):
Les menys poblades són les comunitats de l'interior, destacant les Castelles, Aragó, Extremadura i Galícia. Aquesta situació es deu, sobretot, a les migracions internes cap a les ciutats industrialitzades durant la dècada dels 60.
La Població Activa i l'Atur a Espanya
En els últims anys, la població activa ha augmentat considerablement per tres factors principals:
- L'arribada a l'edat laboral dels nascuts durant el baby boom.
- L'arribada de nombrosos immigrants.
- La incorporació de la dona al mercat laboral.
El problema principal és que gran part d'aquesta població activa es troba desocupada a causa de la crisi. El govern, per frenar l'atur, incentiva la contractació laboral i els contractes indefinits (actualment, el 30% de la població ocupada té contractes temporals).
Les Grans Crisis Econòmiques i l'Impacte en l'Ocupació
Les grans crisis espanyoles han estat:
- 1970:
- Augment del preu del petroli.
- 1990:
- Progressiva automatització i informatització dels processos productius.
- 2008:
- Bombolla immobiliària i crisi econòmica mundial.
Aquestes crisis comporten un gran augment de l'atur al país i de l'economia submergida (activitats econòmiques que es realitzen clandestinament). Els col·lectius més afectats solen ser:
- Joves sense experiència.
- Majors de 40 anys.
- Minories ètniques.
La Població Catalana
L'evolució demogràfica catalana ha estat marcada per diverses onades migratòries:
- Dècada dels 50: La població va augmentar considerablement a causa de la immigració interna (d'altres zones d'Espanya) que buscava feina a la indústria, i per l'augment de la natalitat degut a la bonança econòmica (baby boom).
- Dècada dels 70: La crisi va provocar un estancament de la població, que s'havia triplicat des de principis de segle.
- Finals del segle XX: Es va produir un nou augment demogràfic gràcies a l'onada d'immigrants estrangers.
Estructura i Distribució
A diferència de la piràmide de població espanyola, la catalana té la base una mica més ampla, ja que és una regió de recepció d'immigrants en edat fèrtil.
Actualment, amb una població total de més de 7 milions d'habitants, la distribució segueix un patró similar al d'Espanya: la població es concentra al litoral, deixant l'interior gairebé despoblat.