Demografia d'Espanya: saldo vegetatiu, migració i envelliment 2050

Definicions demogràfiques

Saldo vegetatiu: El saldo vegetatiu o natural és la diferència entre els nascuts i el nombre de defuncions. És positiu quan hi ha més naixements que defuncions.

Esperança de vida: És el càlcul demogràfic sobre l'edat mitjana que pot arribar a tenir una població.

Saldo migratori: És la diferència entre les entrades i les sortides, és a dir, el balanç entre les immigracions i les emigracions en un determinat període de temps.

Índex de fecunditat: Es refereix al nombre de fills que té una dona i a la taxa de fecunditat: el nombre mitjà de fills nascuts per una dona que ha completat el seu cicle reproductiu.

Factors que afectaran la població el 2050

El 2050, els factors que augmentaran la població envellida són diversos. Entre ells hi ha:

• Els baby boomers: les persones nascudes entre 1960 i 1975 (esmentades com a "nascuts entre els 60 i el 75") passaran a formar part, en major proporció, de la població gran.
• Augment de l'esperança de vida: cada 10 anys l'esperança de vida ha anat augmentant aproximadament un 2,5%.
• Percepció i recursos: hi ha la percepció que la gent gran és un col·lectiu consumidor que necessita recursos assistencials.

Piràmide de població d'Espanya

La piràmide d'Espanya té la forma pròpia dels països desenvolupats: baixa natalitat i esperança de vida prolongada. Com podem veure a la piràmide, la base és més estreta i hi ha un percentatge de gent gran molt significatiu, tendint a ser-ho encara més.

Al centre de la piràmide hi ha una gran proporció de població en edat adulta, corresponent a les cohortes nascudes aproximadament entre 1966 i 1980; a aquests moments s'hi inclou també el grup de migrants i la gent treballadora.

També influeixen factors com l'augment de l'esperança de vida i la manca de natalitat a causa de la Guerra Civil i la postguerra, que actuaren com a factors detonants. A més, podem observar que l'esperança de vida està entre els 80 i els 87 anys o més en alguns casos. També neixen una mica més d'homes que de dones.

Imatge i canvi social: les dones i el treball

El cartell analitzat ens mostra una dona amb un mono de treball i el braç aixecat com a símbol de força i poder de les treballadores. En el procés de canvi, les dones han reivindicat el dret a formar-se i a ocupar un lloc de treball.

Per exemple, actualment es pot dir que les tasques de la llar s'han convertit en una responsabilitat compartida. A Espanya hi ha dones que han accedit a tota mena d'estudis i feines; podem dir que el país està en un camí cap a la igualtat, encara que persisteixen aspectes problemàtics com la bretxa salarial, on les dones cobren menys que els homes fent el mateix treball.

Les dones sempre han treballat, però molts dels treballs que feien no sempre eren comptabilitzats com a feina reconeguda i remunerada.