Demografia i Migracions a Espanya: Distribució i Evolució (Post-1975)

La distribució de la població a Espanya

Les àrees d'alta densitat se situen a Madrid, la perifèria peninsular, les Balears, les Canàries, Ceuta i Melilla. Les àrees de baixa densitat se situen a l'interior peninsular.

Evolució i factors explicatius de la distribució

A l'època postindustrial, des de la crisi de 1975, hi ha nous factors que atenuen i reforcen els contrastos en la distribució de la població. S'han reduït els contrastos de la crisi industrial del 75, la qual cosa va frenar les migracions interiors a àrees industrials i que fins i tot va provocar retorns, i actualment la tendència és a la difusió de la població i d'algunes activitats econòmiques.

El règim demogràfic actual a Espanya

A. La natalitat: descens i recuperació (Post-1975)

La natalitat va disminuir a partir del 1975. Podem distingir dos períodes:

Descens brusc (1975-1998)

Entre 1975 i 1998 hi va haver un descens brusc dels naixements. Així, el 1981, l'índex sintètic de fecunditat va arribar als 2,1 fills per dona (límit que permet reemplaçar la població) i va continuar decreixent fins a arribar al valor mínim el 1998. Les causes principals van ser els canvis econòmics i socioculturals:

• Factors econòmics: La situació econòmica va retardar l'edat del matrimoni i, com a conseqüència, es va escurçar el període de fertilitat de les dones. Això es va deure, primerament, a la crisi del 1975 i, des del 1980, a la precarietat laboral i a l'encariment dels preus de compra i de lloguer dels habitatges.
• Factors socioculturals: La societat espanyola ha experimentat canvis de mentalitat i de valors des de la transició a la democràcia que han contribuït a la baixada de la natalitat.

Oscil·lació i nou descens (Des del 1998)

Des del 1998 la natalitat va anar oscil·lant lleugerament a causa de les circumstàncies econòmiques i de la immigració.

• Recuperació (1998-2008): Hi va haver una lleugera recuperació deguda a les conseqüències econòmiques favorables, als naixements endarrerits del baby boom i a la immigració estrangera.
• Nou descens (Des del 2008): Des del 2008 hi ha hagut un nou descens de la taxa de natalitat. La crisi que va començar aquest any va repercutir sobre les famílies provocant un enorme creixement de l'atur, la flexibilitat laboral, la reducció salarial i dificultats per a accedir a crèdits. A més, ha disminuït la immigració i la fecunditat de les dones estrangeres perquè s'han anat adaptant al model de vida espanyol.

B. La mortalitat i l'esperança de vida

La mortalitat es manté en xifres baixes. No obstant això, la taxa augmenta lleugerament des del 1982 per l'envelliment de la població, ocasionat per l'augment de l'esperança de vida, que incrementa el nombre de persones grans.

Les causes de mortalitat general han canviat. Ja no són tan importants les malalties infeccioses i predominen les 3 C:

• Malalties Cardiovasculars
• El Càncer
• Els Colps (accidents de carretera)

A més, augmenten les malalties relacionades amb l'envelliment i les malalties socials relacionades amb certs estils de vida i hàbits socials. Actualment la mortalitat infantil és molt baixa i es deu principalment a causes neonatals per complicacions en el part o malformacions.

L'esperança de vida ha augmentat gràcies als avenços mèdics, encara que hi ha diferències entre els sexes, grups d'edat i estatus social.

C. El creixement natural

El creixement natural en el règim demogràfic actual s'ha reduït per les baixes taxes de natalitat i mortalitat.

Desequilibris territorials del moviment natural

Actualment totes les comunitats autònomes tenen unes taxes de natalitat i mortalitat baixes, i un creixement natural reduït o negatiu.

• Comunitats amb més dinamisme demogràfic: Tenen un creixement natural superior al de la mitjana. Tenen una estructura demogràfica menys envellida. Les causes són una tradició més natalista (Múrcia, Andalusia, Navarra, Ceuta i Melilla) i la recepció d'immigrants joves, que contribueixen a l'augment de la natalitat i a reduir la mortalitat.
• Comunitats amb menys dinamisme demogràfic: Tenen un creixement natural inferior al de la mitjana espanyola o negatiu. Tenen una estructura demogràfica molt envellida. Les causes són una llarga tradició emigratòria, la qual cosa fa disminuir la natalitat i augmentar l'envelliment, un estancament econòmic i una incidència inferior de la immigració estrangera.

Els moviments migratoris a Espanya

Saldo migratori = Immigració - Emigració

4.1. Les migracions interiors

Són el moviment de població dins de les fronteres del país.

Migracions interiors tradicionals (S. XIX - 1975)

Es van produir en l'últim terç del segle XIX i fins a la crisi econòmica del 1975. El volum va ser elevat. La principal motivació va ser la laboral. Els protagonistes eren sobretot joves amb un nivell de qualificació baix. Majoritàriament eren unidireccionals entre el camp i les ciutats.

L'èxode rural

L'èxode rural és una migració entre àrees rurals i urbanes amb caràcter definitiu o de llarga estada. El motiu principal era aconseguir feina i obtenir uns ingressos més alts, encara que també va influir la possibilitat de trobar a les ciutats un millor nivell sanitari i cultural.

• Entre finals del s. XIX i el 1930: l'èxode rural fou moderat.
• Entre el 1931 i 1950: l'èxode rural es va estancar.
• Entre els anys 1951 i 1975: l'èxode rural va arribar al punt àlgid.
• A partir del 1975: l'èxode rural va decaure.
• Actualment: l'èxode rural és molt baix.

Conseqüències de les migracions tradicionals

• Pla demogràfic: Les migracions expliquen el desequilibri en la distribució de la població (l'interior es buida i la perifèria i Madrid tenen altes densitats).
• Pla econòmic: A les àrees rurals, en un principi, les migracions van fer que augmentessin els recursos de la població.
• Pla social: Hi va haver problemes d'assimilació quan els emigrants van passar d'una comunitat rural de valors tradicionals a una societat urbana i competitiva.
• Aspecte mediambiental: En les zones emigratòries van quedar abandonats molts ecosistemes tradicionals, sobretot de muntanya.

Migracions interiors actuals (Post-1975)

Es desenvolupen des de la crisi del 1975 fins avui. El volum de la migració es va reduir per la decadència de l'èxode rural. Les motivacions són més variades, els protagonistes més diversos i els corrents migratoris són pluridireccionals, amb més diversitat d'orígens i de destí.

A) Els corrents migratoris actuals

Els corrents migratoris són: les migracions laborals, residencials, de retorn i moviments habituals o pendulars.

B) Canvis en els fluxos dels corrents migratoris

• Les migracions cap a províncies d'altres regions perden pes i originen diferents saldos migratoris.
• Les migracions entre províncies de la pròpia regió o entre municipis de la província augmenten.

Conseqüències de les migracions interiors actuals

• Les migracions laborals produeixen desequilibris demogràfics i econòmics.
• Les migracions residencials provoquen el sobreenvelliment de les àrees urbanes.
• Les migracions de retorn d'immigrants fan que hi hagi un sobreenvelliment de les zones receptores de jubilats.

4.2. Les migracions exteriors i les seves conseqüències

Des del 1975, el volum de l'emigració exterior és reduït. Les motivacions són laborals i d'estudis.

Emigració reduïda (1975-2008)

Entre 1975 i el 2008 les sortides van ser escasses, primer per la crisi internacional del petroli i posteriorment per la millora del nivell de vida a Espanya.

Increment per la crisi (Des del 2008)

Des del 2008 la crisi econòmica ha incrementat l'emigració exterior, com a conseqüència de la desocupació. Se'n van joves qualificats.

4.3. La immigració estrangera: etapes

Creixement massiu (1995-2007)

Durant l'etapa 1995-2007, la immigració estrangera va créixer moltíssim. Les causes van ser que, per part espanyola, va influir la necessitat de mà d'obra. Per part dels immigrants estrangers van influir motius econòmics i polítics.

Descens per la crisi (Des del 2008)

Des del 2008, la crisi econòmica ha fet que disminueixi l'entrada d'estrangers i ha provocat que els immigrants tornin als seus països d'origen o que emigrin a altres destins.