Demografia: Població, Fonts, Transició Demogràfica i Creixement
Demografia: Estudi de la Població
La demografia és una disciplina científica que estudia la composició (edat i sexe), els moviments quantitatius i les migracions (moviments espacials) de la població. La població és el conjunt d’éssers humans que viuen en un territori.
Fonts Demogràfiques
Les principals fonts demogràfiques són:
- Cens: Recompte de la població d’un país en un moment determinat que aporta informació sobre el volum, la composició per edat i sexe, l’estat civil, el nivell d’estudis, la renda, etc. És una llista d’habitants d’un país.
- Padró Municipal: Registre de competència local que comptabilitza naixements, defuncions i canvis de residència en el municipi.
- Registre Civil: Registre que comptabilitza naixements, defuncions i matrimonis. Amb aquestes dades, l’Institut Nacional d’Estadística fa les estadístiques del moviment natural de la població.
Dades estadístiques que elaboren els Instituts d’estadística de cada país:
- INE (Institut Nacional d’Estadística): A Espanya
- IDESCAT: A Catalunya
- EUROSTAT (Institut d’Estadística Europeu)
Projeccions de Població
La demografia també estudia la població del futur mitjançant les projeccions de població, que són simulacions estadístiques basades en operacions aritmètiques. L'èxit d'aquestes projeccions depèn de l'encert en les hipòtesis sobre fecunditat, mortalitat i migracions plantejades a la població actual, permetent saber si es mantindran les tendències demogràfiques en les futures poblacions.
Si no es compleixen les hipòtesis, és per causa de fets imprevisibles, com catàstrofes naturals, crisis econòmiques, guerres, etc.
La població està desigualmente repartida en el territori: les regions més poblades es concentren en les àrees urbanes i industrials de la perifèria, en especial el litoral mediterrani, les illes Balears i Canàries i Madrid. Per contra, l'interior està poc poblat, amb densitats per sota de 25 hab./Km². De fet, la zona formada per les províncies de Terol, Sòria, Guadalajara i Conca, és la zona més deshabitada i envellida d'Europa. Dins de cada Comunitat Autònoma, la població es concentra al voltant de les capitals provincials i les àrees urbanes amb importants funcions industrials i terciàries.
Transició Demogràfica
Model teòric que intenta explicar l’evolució de la demografia espanyola. Consta de quatre fases:
Fase I: Règim Demogràfic Antic
La natalitat era molt alta i la mortalitat es movia en pics per diferents crisis demogràfiques com, per exemple, epidèmies (vinculades a la mala alimentació), fams... La mortalitat infantil, per conseqüència, també era molt alta.
Fase II: El Creixement Demogràfic (1920-1980)
La mortalitat es redueix a causa de les millores sanitàries, higièniques i alimentícies. La revolució agrària va portar una sèrie de canvis que van fer que la quantitat d’aliments augmentés i, per tant, augmentés la producció i la gent mengés millor. La mortalitat va caure, però l’índex de natalitat es va mantenir, fent que hi hagués com a resultat un creixement de la població.
Fase III: L’Ajustament Demogràfic (1980-1990)
La mortalitat va continuar baixant, a causa dels avenços de la higiene i la medicina. La fecunditat es redueix fins a 1,2 degut a:
- Incorporació de la dona en el món laboral, hi ha un canvi en el paper de la dona.
- Crisis econòmiques, que fan que costi més independitzar-se a la població jove.
Fase IV: El Nou Règim Demogràfic (anys 2000)
La mortalitat és molt baixa i la natalitat remunta per:
- L’arribada d’immigrants: les dones tenen una fecunditat més alta per raons culturals.
- Les dones del baby boom comencen a tenir fills.
L’esperança de vida també és molt alta, entorn els 83 anys.
Creixement Vegetatiu o Natural
Depèn de la mortalitat i la natalitat.
- Taxa: suma de la mortalitat i la natalitat.
- Mortalitat: Calcula el nombre de morts per cada 1000 habitants (‰)