Quines proves va presentar Wegener per a la deriva continental?

Va presentar proves geogràfiques (coincidència de costes), petrològiques i estructurals, estratigràfiques, paleoclimàtiques, geodèsiques, paleontològiques i biogeogràfiques. Totes apunten al desplaçament dels continents.

Quins exemples es donen de límits convergents?

Es donen exemples de subducció continent-oceà als Andes, d'arcs d'illes oceà-oceà com les Filipines i el Japó, i de col·lisió continent-continent a l'Himàlaia i als Pirineus.

Deriva continental i tectònica de plaques: proves, límits i model de la Terra

Resum

El document explica la teoria de la deriva continental d'Alfred Wegener i les proves que la sustenten, com la geogràfica, la paleontològica o la paleoclimàtica. Després descriu l'expansió del fons oceànic, els tipus de límits entre plaques (divergents, convergents i transformants) amb exemples, i acaba amb nocions de cristal·lització, teledetecció, GPS i el model dinàmic de la Terra.

Punts clau

Wegener va proposar la deriva continental i va aportar proves geogràfiques, estratigràfiques, paleontològiques i biogeogràfiques, entre d'altres.
L'expansió del fons oceànic es recolza en la cartografia dels fons, les laves basàltiques dels rifts, l'edat de les roques oceàniques i les bandes magnètiques simètriques.
Els límits divergents formen dorsals oceàniques o rifts continentals; els convergents poden ser de subducció o de col·lisió, i els transformants són zones de lliscament lateral.
La litosfera és rígida i forma les plaques, mentre que l'astenosfera és plàstica i permet el seu moviment.
L'endosfera, formada per dos nuclis, origina el camp magnètic terrestre.

Posa't a prova

La Deriva Continental d'Alfred Wegener

Alfred Wegener va proposar la teoria de la deriva continental, que postula el desplaçament dels continents. Va presentar diversos tipus de proves:

Geogràfiques: Coincidència de les costes d'alguns continents.
Petrològiques i estructurals: Continuïtat de formacions rocoses a banda i banda de l'Atlàntic.
Estratigràfiques: Similitud en les seqüències de roques sedimentàries.
Paleoclimàtiques: Evidències de glaciacions en zones actualment tropicals.
Geodèsiques: Mesuraments del desplaçament continental.
Paleontològiques: Fòssils de les mateixes espècies en continents separats.
Biogeogràfiques: Distribució similar de flora i fauna actual en diferents continents.

L'Expansió del Fons Oceànic

L'expansió del fons oceànic es basa en les següents evidències:

Cartografia dels fons oceànics: Revela dorsals, fosses i grans falles submarines.
Presència de laves basàltiques en els rifts (zones centrals de les dorsals).
Edat de les roques oceàniques: Més joves que les continentals, augmentant l'edat simètricament des de la dorsal.
Bandes magnètiques paral·leles i simètriques a l'eix del rift a l'escorça oceànica. L'orientació és alternativament coincident i oposada al camp magnètic actual.

Límits entre Plaques

Els límits entre plaques tectòniques poden ser:

Divergents:
- Oceà-Oceà: Dorsals oceàniques (on creix l'escorça).
- Continent-Continent: Rifts continentals (ex: Rift Valley africà).
Convergents:
- Continent-Oceà: Subducció de la placa oceànica sota la continental, amb terratrèmols i volcans (ex: Andes).
- Oceà-Oceà: Una placa subdueix sota l'altra, formant arcs d'illes volcàniques i fosses (ex: Filipines, Japó).
- Continent-Continent: Formació de serralades de sediments comprimits (ex: Himàlaia, Pirineus).
Transformants: Zones de lliscament lateral. Produeixen terratrèmols superficials (ex: Falla de San Andrés).

Cristal·lització, Teledetecció, GPS i Model Dinàmic de la Terra

Cristal·lització

La cristal·lització es produeix per sobresaturació en condicions adequades de pressió, temperatura i concentració d'ions. Comença a partir de partícules que actuen com a nuclis de creixement. Sobre aquests nuclis, s'afegeixen àtoms de forma ordenada, en capes paral·leles. El creixement és possible perquè les capes externes no tenen completes les seves càrregues. Factors necessaris: espai, temps i repòs.

Teledetecció

La teledetecció utilitza fotos de satèl·lit per obtenir imatges i seguir els canvis al llarg del temps.

GPS

El GPS (Sistema de Posicionament Global) indica les coordenades geogràfiques i la velocitat de desplaçament.

Model Dinàmic de la Terra

Litosfera (10-300 km): Rígida, forma les plaques tectòniques.
Astenosfera (100-300 km): Plàstica, permet el moviment de les plaques.
Mesosfera: Rígida, però amb corrents de convecció i plomes tèrmiques.
Endosfera: Formada per dos nuclis (intern i extern), que originen el camp magnètic terrestre (CMT).