Desastre del 98: Crisi, Carlisme, Republicanisme i Nacionalismes

Història4,1 KB

  • 1878 (Pau de Zanjón): Fi de la guerra. Promeses de reformes i autonomia no complertes.

  • 1879-1880 (Guerra Chiquita): Insurrecció mambisa fallida.

  • 1886: Abolició de l'esclavitud (única millora de Sagasta).

  • 1892: José Martí funda el Partit Revolucionari Cubà. Espanya puja aranzels i tensa relacions amb EUA.

  • 1895 (Grito de Baire): Inici de la Guerra d'Independència. Repressió dura de Weyler.

  • 1896 (Filipines): Insurrecció de Rizal (executat per Polavieja).

  • 1897: Assassinat de Cánovas. El govern liberal concedeix l'autonomia (massa tard).

  • Febrer 1898: Explosió del Maine. EUA dona un ultimàtum a Espanya.

  • 1898 (Guerra Hispano-Estatunidenca): Derrotes espanyoles a Cavite i Santiago de Cuba.

  • Desembre 1898 (Tractat de París): Espanya perd Cuba, Puerto Rico i Filipines.

Conseqüències del Desastre del 98

  • Polítiques i socials: crisi moral i frustració; impuls del regeneracionisme i dels nacionalismes. El regeneracionisme, liderat per Silvela, proposava un govern sense modificar la Corona. La Generació del 98 volia regenerar el país des de la intel·lectualitat, amb reformes socials profundes.


1. Carlisme

1878: Fracàs d'insurrecció, exili i retret per desorganització.

1878-1890: S'organitza internament mitjançant les Juntes Tradicionalistes.

1888: Escissió integrista (Nocedal) per intransigència catòlica.

1888-1890: Triomf dels neocatòlics (Pidal): participació política amb l'Església.

2. Oposició Republicana

  • Possibilista (Castelar): via legal i parlamentària des de dins del sistema.

  • Radical (Ruiz Zorrilla / Salmerón): via insurreccional i armada contra la monarquia.

  • Federal (Pi i Margall): estat descentralitzat, pacte regional i reforma social. Partidaris de la descentralització.

3. Moviment Obrer

  • Anarquisme (Fanelli, 1868): acció directa, apoliticisme i vaga general, amb episodis de terrorisme.

  • La Mano Negra (1883): excusa estatal per criminalitzar el sindicalisme rural.

  • PSOE (1879, P. Iglesias) / UGT (1888): marxisme, via parlamentària i millores laborals.

4. Nacionalismes Perifèrics

  • Català: Renaixença (recuperació cultural) → Unió Catalanista (Bases de Manresa, 1892, per a l'autonomia).

  • Basc (PNV, 1895, Sabino Arana): tradicionalisme, furs i catolicisme; de l'independentisme a l'autonomisme.

Descarregar

PDF Word HTML