Desastre del 98: crisi de la Restauració i conseqüències
La derrota del 98 i la crisi de la Restauració
La derrota i la pèrdua consegüent de les colònies van ser conegudes com el «desastre del 98». Malgrat que la crisi del sistema polític i, en part, de la societat i de la cultura espanyoles s’havia anunciat ja des d’abans, el desastre es va convertir en la primera gran crisi del sistema polític de la Restauració.
La guerra va comportar pèrdues materials importants a la colònia, però no va ser així a la metròpoli, on la crisi econòmica va tenir unes conseqüències limitades. Es va considerar necessari acabar amb els deutes contrets a causa de la guerra cubana; per això es va impulsar una reforma de la hisenda amb la finalitat d’incrementar la recaptació mitjançant un augment de la pressió fiscal.
Tampoc es va produir la gran crisi política que s’havia anunciat, i el sistema de la Restauració va sobreviure. Alguns nous governants van intentar aplicar a la política les idees del regeneracionisme, un corrent molt crític amb el sistema polític i amb la societat espanyola. Polavieja va fer un manifest a favor de la regeneració política en què proposava la necessitat de fer reformes en l’administració pública i una certa descentralització administrativa.
Es pot afirmar que la crisi del 98 va ser fonamentalment una crisi moral i ideològica que va causar un fort impacte psicològic entre la població.
El desastre del 98 va significar la fi del sistema de la Restauració tal com l’havia dissenyat Cànovas i el sorgiment d’una nova generació de polítics, intel·lectuals, etc., que van començar a actuar en el nou regnat d’Alfons XIII. Tot i això, la política regeneracionista que els nous governs van intentar aplicar no va aconseguir implantar les profundes reformes anunciades, sinó que es va limitar a deixar que el sistema continués funcionant amb canvis mínims.
La derrota militar també va tenir conseqüències dins l’exèrcit, que va ser acusat per part de l’opinió pública de tenir una responsabilitat important en el desastre. Davant d’un antimilitarisme creixent, una part dels militars es va inclinar cap a postures més autoritàries, convençuts que la derrota havia estat culpa de la ineficàcia i la corrupció dels polítics. Dins de l’exèrcit va anar prenent cos un sentiment corporatiu i el convenciment que els militars havien de tenir més presència i més protagonisme en la vida política del país.
Principals conseqüències
- Polítiques: crisi del sistema de la Restauració i intent de reformes regeneracionistes.
- Econòmiques: necessitat d’una reforma de la hisenda i augment de la pressió fiscal per fer front als deutes.
- Socials i culturals: impacte psicològic i crisi moral i ideològica entre la població.
- Militars: creixement d’un sentiment corporatiu i tendències autoritàries dins l’exèrcit.
Nota: Aquest text ha estat corregit ortogràficament i gramaticalment per millorar la claredat i la coherència, respectant el contingut i el sentit original.