Descartes: El Cogito, Les Idees i Les Tres Substàncies

El Resultat del Dubte: El Cogito

Existeix una certesa de la qual és impossible dubtar: el fet simultani del propi pensament i de la pròpia existència. Puc dubtar de tot, però no puc dubtar del fet que estic dubtant, del meu pensament. I el meu pensament es dona perquè es dona la meva existència. El meu pensament i la meva existència són percebuts de forma simultània.

Sóc un ésser que pensa, i per tant sóc un ésser que existeix. Per dubtar cal pensar, i per pensar cal existir. Per tant: COGITO ERGO SUM (Penso, per tant, existeixo).

En el Cogito Ergo Sum, Descartes hi troba el principi que buscava: la veritat immutable de la qual no es pot dubtar. És el principi de la filosofia, el seu fonament, la idea simple i pura.

Anàlisi i Classificació de les Idees

Descartes classifica les idees en tres tipus:

• Idees Adventícies

  Són les que provenen de la nostra experiència externa (ex. els arbres, el soroll, etc.).

• Idees Fictícies

  Són les que provenen de la nostra imaginació i voluntat (ex. un cavall amb ales).

• Idees Innates

  Són les idees pròpies de l’enteniment per naturalesa. Aquesta és l’afirmació fonamental del racionalisme. Són idees innates les idees de pensament i existència.

La Realitat en Descartes: Les Tres Substàncies

Descartes entén per substància (res) aquella cosa que existeix de tal forma que no necessita de cap altra cosa per poder existir. Aquesta definició, en sentit estricte, només pot ser aplicada a Déu.

No obstant això, Descartes identifica tres tipus de substància:

Res Cogitans (Substància Pensant)

Sóc una substància pensant que existeix de tal manera que no necessita d’una altra cosa per a existir. La substància pensant és l’ànima, independent del cos. L’ànima i el cos s’uneixen accidentalment gràcies a l’anomenada glàndula pineal, que es troba al cervell i que és la seu de l’ànima.

Res Extensa (Substància Extensa)

L’ésser que pensa té cos, i tot ésser corpori té extensió i longitud. A partir d’aquestes idees d’extensió i de moviment es poden deduir la física i les lleis generals del moviment.

Res Infinita (Déu)

L’ésser pensant que dubta és imperfecte, i aquesta imperfecció reclama un ésser perfecte i infinit: Déu. La idea de Déu és una idea innata.