Descartes: Dubte Metòdic, Cogito i les Tres Substàncies
El Racionalisme de Descartes: Dubte Metòdic i Certesa
René Descartes, pare del racionalisme modern, afirmava que tot allò del qual es pot dubtar és fals. Per tant, conceptes fonamentals com l'existència de Déu, la realitat del món material o la fiabilitat dels sentits són qüestionables, ja que se'n pot dubtar. Coincidint amb filòsofs anteriors com Plató i Parmènides, Descartes conclou que els sentits ens enganyen.
El Dubte Metòdic i la Primera Certesa
Però alhora, arriba a la raó innegable de la seva pròpia existència. Si no fos així, no podria dubtar de la seva existència. D'aquesta certesa sorgeix la màxima: Cogito ergo Sum, que significa «Penso, llavors existeixo».
Descartes aplica el dubte metòdic per saber què és veritat i què és fals, ja que allò del qual no es pugui dubtar serà considerat vertader. Aquest mètode es basa a descartar tots aquells coneixements que donin lloc a la incertesa.
Arguments per al Dubte Radical
Un dels arguments de Descartes és el del geni maligne, el qual consisteix en un esperit que ens fa pensar en coses veritables que en realitat no ho són, i per tant ens confon. De la mateixa manera, dubta de la distinció entre somni i vigília, ja que la confusió pot fer-lo dubtar de l'existència del món extern. Descartes també dubta de les experiències del món material i dels sentits; per tant, tota informació que ens arribi per aquesta via és falsa.
Descartes arriba a la conclusió que l'únic que no pot qüestionar és el fet que ell està dubtant, ja que dubtar i existir són idees contradictòries si no hi ha un subjecte pensant. A més, aplicant el Cogito ergo Sum, si pensa, existeix, i per dubtar, necessàriament ha de pensar.
L'Origen de les Idees
Aquest pensament és el conjunt d'idees. Descartes analitza l'origen de les idees i les classifica, descartant les que provenen de la imaginació i els sentits:
- Idees Fictícies: Provenen de la imaginació.
- Idees Adventícies: Provenen dels sentits i del món exterior.
- Idees Innates: Són aquelles que el subjecte ja posseeix en néixer.
Descartes es queda amb les idees innates, en les quals es troba la idea de perfecció. Utilitzant la regla de la síntesi per arribar a aquest raonament, argumenta que si ell fos un ésser imperfecte, només un ésser perfecte li pot haver posat aquest pensament.
La Demostració de les Tres Substàncies
També es troba la idea de substància, que és tot allò que no necessita una altra cosa per existir, ja que existeix per si mateix. En distingeix tres substàncies:
- Substància Divina (Res Divina): Déu, la substància infinita.
- Substància Pensant (Res Cogitans): El jo o l'ànima (que la demostra a partir de la Divina).
- Substància Extensa (Res Extensa): El món exterior o material.
Amb la regla de l'enumeració, demostra el món exterior, la Res Extensa, agafant com a garantia de veritat la figura de Déu. Com que Déu és perfecte i no permetrà que ens enganyi, totes les idees que ens arribin de manera clara i distinta seran vertaderes.