Descartes: L'existència de Déu i el dualisme ànima-cos
L'argument ontològic de Descartes sobre Déu
Segons Descartes, l'existència de Déu és una veritat evident. Tot i que algunes idees són més difícils d'esbrinar que d'altres, si s'analitzen correctament, la seva certesa esdevé inqüestionable.
Per exemple, el teorema de Pitàgores no és immediatament obvi, però un cop analitzat, és tan evident com qualsevol idea simple. De manera semblant, en analitzar atentament la definició de Déu com un ésser suprem i perfecte, resulta evident que existeix, ja que aquesta idea implica necessàriament l'existència eterna.
Si tinguéssim una ment totalment lliure de prejudicis i de la interferència de les imatges que s'originen en les sensacions, percebríem tan clarament i distintament que Déu existeix com que la base d'un triangle s'oposa a l'angle més gran.
El dualisme antropològic: Descartes enfront de Plató
Una altra de les idees centrals de Descartes és el seu dualisme antropològic, que postula una separació radical entre l'ànima i el cos. Aquesta visió contrasta en diversos punts amb la de Plató.
La concepció de l'ànima segons Descartes
- Realitat essencial: L'ànima és el que em fa ser jo mateix, la meva realitat essencial (res cogitans o substància pensant).
- Separació del cos: L'ànima i el cos (res extensa o substància física) són dues realitats ben diferenciades i independents. Per tant, l'ànima pot existir sense el cos.
- Origen i naturalesa: L'ànima neix quan som engendrats, és unitària i no creu en la reencarnació.
- Llibertat i mecanicisme: L'ànima és lliure, mentre que el cos és una mena de màquina sotmesa a les lleis de la física.
- Relació ànima-cos: El cos no és una presó, sinó un instrument de l'ànima. La relació és més íntima que la d'un pilot a la seva nau, ja que hi ha una interacció constant que planteja el problema de la comunicació entre les dues substàncies.
- Punt de contacte: Descartes situa el punt de contacte i interacció entre l'ànima i el cos a la glàndula pineal.
La concepció de l'ànima segons Plató
- Preexistència i reencarnació: Plató creia en la preexistència de l'ànima abans del naixement i en la seva reencarnació en diferents cossos.
- Naturalesa tripartita: L'ànima té tres parts: la racional (al cap), la irascible (al pit) i la concupiscible (al ventre).
- El cos com a presó: El sentit de la vida és alliberar l'ànima del cos, considerat una presó a la qual hem anat a raure com a càstig.