Descartes: Mètode, Dubte i les Tres Substàncies
Descartes: El Mètode Cartesià
El mètode de René Descartes busca allunyar-se del saber tradicional i es guia per quatre regles fonamentals:
Les Quatre Regles del Mètode
- Evidència: No acceptar com a vertadera cap cosa si no es presenta de forma clara i distinta en la nostra ment.
- Anàlisi: Dividir els problemes complexos en tantes parts com sigui necessari per solucionar-los.
- Síntesi: Ordenar els propis pensaments, anant de la qüestió més simple i fàcil de conèixer a la més complexa.
- Enumeració: Realitzar enumeracions i revisions generals tantes vegades com faci falta per evitar errors.
El Mètode de Coneixement Cartesià: Dues Parts
1. Part Negativa: El Dubte (1a Meditació)
Parteix de l'escepticisme, posant-ho tot en dubte. Aquest és el Dubte Hiperbòlic, que representa el límit de la negació.
El dubte s'aplica a:
- Els errors dels sentits.
- L'existència d'un món extern.
- Les veritats independents (hipòtesi del geni maligne).
2. Part Positiva: La Primera Veritat – El Jo (2a Meditació)
Si dubto, hi ha alguna cosa que pensa: “Cogito ergo sum” (Penso, per tant existeixo).
El Jo pensant és la Res Cogitans (substància pensant), identificada amb l'enteniment o la raó.
La Intuïció del Jo i el Criteri d'Evidència (3a Meditació)
L'existència del Jo és una intuïció i constitueix una veritat indubtable que apareix en la ment de forma clara i distinta. Això estableix el Criteri d'Evidència.
El Cogito és la primera veritat indubtable, però condueix inicialment al solipsisme (Només jo existeixo). Per aquesta raó, Descartes ha de seguir investigant per trobar més veritats.
Classificació de les Idees
Les idees es poden dividir en tres tipus:
- Adventícies: Provenen de l'experiència externa (Exemple: cavall).
- Fictícies (o Factícies): Construïm combinant idees (Exemple: unicorn).
- Innates: No provenen ni de l'exterior ni de la imaginació (Exemple: infinit).
És mitjançant les idees innates que trobem noves veritats.
La Segona Veritat: L'Existència de Déu
La idea de l'existència de Déu es troba en la nostra ment de forma innata. Descartes utilitza dos arguments per demostrar l'existència de Déu a partir d'aquesta idea:
- Argument de la Infinitud: Jo, com a ésser finit i imperfecte, no puc haver creat la idea de l'infinit. Aquesta idea ha de ser causada per un ésser infinit i perfecte: Déu.
- Argument de la Causalitat Aplicada al Jo: El Jo és imperfecte i es pregunta per la seva causa. Si s'hagués creat a si mateix, s'hauria fet infinit i perfecte. Per tant, he d'haver estat creat per Déu (innatisme).
4a Meditació: L'Estudi de la Naturalesa de Déu
Déu és un ésser perfecte i veraç. La perfecció implica veracitat, per tant, Déu no m'enganya quan faig ús correcte de la raó.
Si Déu és veraç, d'on prové l'error?
L'error sorgeix de la desproporció entre la voluntat i l'enteniment. La voluntat és infinita i tendeix a jutjar més enllà del que l'enteniment pot demostrar. L'enteniment, en canvi, és finit. Si la voluntat tracta de realitzar judicis sobre coses que no coneixem amb claredat, això ens porta a l'error.
5a Meditació: L'Argument Ontològic
Descartes presenta un altre argument per a l'existència de Déu, l'Argument Ontològic. Déu, en ser l'ésser perfecte, necessita existir, ja que la perfecció va unida a la idea de l'existència (és més perfecte existir que no existir).
6a Meditació: L'Existència del Món i les Coses Materials
Descartes estableix una distinció clara entre el cos (i els sentits) i el Jo (pensament). Déu, en ser veraç i omnipotent, és capaç de crear dues substàncies diferents.
Les Tres Substàncies Cartesianes
Una substància és una realitat que existeix per si mateixa sense necessitat de cap altra. Amb l'aplicació del Mètode Cartesià es demostren tres substàncies:
- Res Infinita (Déu): La substància primera i fonamental, que existeix de manera absolutament independent.
- Res Cogitans (Jo/Ànima): La substància pensant, caracteritzada pel pensament.
- Res Extensa (Món/Cos): La substància material, caracteritzada per l'extensió. Aquesta visió condueix a una versió mecanicista del món, entès com una màquina composta per peces en moviment.
Tot i que la Res Cogitans i la Res Extensa són mútuament independents en la seva definició, ambdues depenen de la Res Infinita (Déu).
Dualisme Antropològic i Interacció
En el cas de l'ésser humà, el cos forma part de la Res Extensa i el Jo equival a l'ànima, defensant així el dualisme antropològic.
Tot i ser substàncies diferenciades, Descartes reconeix que les qüestions físiques afecten la ment. El punt de vinculació entre la ment (voluntat, pensaments i emocions) i el cos (òrgans sensorials) és la Glàndula Pineal.
Ordo Cognoscendi i Ordo Essendi
L'Ordo Cognoscendi (ordre del coneixement) ens porta a descobrir primer l'existència del Jo. L'Ordo Essendi (ordre de l'ésser) estableix que la Res Infinita (Déu) és la causa de la Res Cogitans (Jo) i la Res Extensa (Món).