Descartes i Plató: Filosofia del Coneixement i la Realitat

Descartes

1. No ens podem fiar de l’experiència sensible, ja que podem dubtar-ne.

Escepticisme metòdic: Parteix del dubte per veure si pot trobar una veritat de la qual no en pugui dubtar.

2. Dubtem dels sentits com a eina de coneixement (ja que a vegades ens enganyen). Aquest és l’únic nivell de dubte que mantindrà fins al final de la seva filosofia. La raó és l’única eina de coneixement fiable.

3. Tot el que jo percebi de forma clara i distinta serà vertader.

4. Representació mental. N’hi ha de tres classes: adventícies (provenen de l’experiència), factícies (construïm nosaltres combinant altres idees) i les innates (el pensament les posseeix per ell mateix). A partir de les idees innates demostra l’existència de Déu.

5. Accepta l’existència d’idees innates i, de fet, aquestes li serviran per provar la segona veritat (existència de Déu).

6. Prova l’existència de tres veritats, tres substàncies: jo, Déu i el món.

7. No el menciona com a tal, però la seva teoria mecanicista del món pressuposa el principi de causalitat. L’univers és com un gran mecanisme on tots els fenòmens estan regits per la relació causa-efecte.

Plató

1. Els sentits ens enganyen i l’experiència només ens mostra una realitat aparent (món sensible).

2. La raó és l’autèntica font de coneixement, ja que és l’única capaç de conduir-nos a conèixer el món intel·ligible, el vertader. Els sentits ens mostren una realitat que és l’aparença, per tant, ens proporcionen un coneixement cert.

3. Realitat extramental, immaterial, eterna i invariable, que és el fonament i model dels objectes sensibles. Les coses són còpies de les idees. N’hi ha de quatre tipus i estan jerarquitzades: les de coses, matemàtiques, de valors i la Idea de Bé/bellesa, la idea superior, la causa de la resta d’idees.

4. L’ànima ja posseeix el coneixement de les idees dins seu, només es tracta de recordar-lo. Per tant, l’ànima, en realitat, ja coneix de forma innata les idees.

5. L’home és una unió antinatural entre l’ànima, que pertany al món de les idees, i el cos (món sensible). Coneixem a través de l’ànima, que pot recordar les idees.

6. El món que experimentem és l’aparença, és una mala còpia del món vertader (l’intel·ligible) i no constitueix cap fonament de realitat ni de coneixement.