Descartes: Les Regles del Mètode i el Dubte Cartesià
Les Quatre Regles Fonamentals del Mètode Cartesià
Regla de l'Evidència (Intuïció)
L'evidència és una activitat simple de la ment a través de la qual capta intel·lectualment alguna cosa de forma immediata i transparent. Consisteix a acceptar únicament les idees evidents, és a dir, aquelles que la *intuïció* capta de forma clara i diferent. Són tan diferents que permeten diferenciar-les perfectament d'altres, la qual cosa impossibilita les confusions. Aplicant aquesta norma, obtenim un nou criteri de veritat. Una idea serà *veritable* si és *evident* per la nostra raó.
Regla de l'Anàlisi
La *intuïció* només pot captar de forma clara i distinta allò que és simple. Si en la nostra ment hi ha una idea complexa, només podem saber si és evident i, per tant, *veritable*, en cas que les parts simples ho siguin. Per tant, aquesta norma consisteix a dividir qualsevol qüestió complexa en elements tan simples com sigui possible, per tal de poder resoldre-la millor.
Regla de la Síntesi (Deducció)
Consisteix a reconstruir la idea prèviament analitzada de forma segura a través de la *deducció*. La *deducció* permet arribar, a partir de coses que sabem amb seguretat, a altres coneixements que no sabíem abans. Això és una operació mediata de la ment. Aquí la raó ha d'anar encadenant les parts en què ha de dividir el problema, des de les més simples fins a les més complexes, i la dificultat de l'operació es troba en el fet d'establir relacions evidents entre les parts simples que ja eren evidents.
Regla de l'Enumeració
Consisteix a fer recomptes per comprovar l'anàlisi i revisió per comprovar la *síntesi*. Aquesta norma el que pretén és una visió global de tot el procés i evitar els errors procedents de la debilitat de la memòria o de la precipitació.
El Dubte Universal i Metòdic de Descartes
Abans de començar a buscar aquest principi evident, Descartes considera imprescindible qüestionar tots els coneixements rebuts prèviament; per tant, farà una crítica radical de tots els coneixements anteriors. I per fer això, aplicarà un procediment que ell mateix anomena *dubte universal i metòdic*, que consisteix a dubtar de totes les certeses de la nostra ment fins que trobem alguna cosa de la qual no podem dubtar.
Àmbits d'Aplicació del Dubte Cartesià
El Coneixement Procedent dels Sentits
Hem de dubtar del nostre coneixement del món exterior, que ens arriba a través dels sentits, i aquests sentits a vegades ens enganyen. No ens hem de fiar de tots els coneixements que semblen tenir l'origen en els sentits o l'experiència.
L'Existència de les Coses Materials
No només hem de dubtar del coneixement de les coses exteriors, sinó que també hem de dubtar de la seva existència. Descartes diu que hem de dubtar de les experiències personals. Podria ser que els nostres pensaments fossin somnis que nosaltres no reconeixem com a tals.
Les Proposicions Matemàtiques
No són ni objectes sensibles ni se serveixen dels sentits i, a més, segons Descartes, són producte de la voluntat divina. Tot i que en un somni les afirmacions matemàtiques continuen sent vàlides, Descartes diu que podria existir un *geni maligne*, astut i amb voluntat d'enganyar-nos, que ens fes considerar *veritables* coses i afirmacions que en realitat no ho són.