Descobreix el Partenó: L'Obra Mestra de l'Antiga Grècia

Context Històric i Ubicació

El Partenó és una obra d'arquitectura grega dels arquitectes Ictinos i Cal·lícates sota la supervisió del famós escultor atenenc Fídies. Està situada a l'Acròpoli d'Atenes (Grècia), dedicat a Atenea, la deessa protectora de la ciutat. Va ser construït entre els anys 447-432 aC i se'l considera una de les més belles obres arquitectòniques de la humanitat.

Aquesta obra pertany al període clàssic (s. V-IV aC), que comença amb la finalització de les guerres mèdiques, on Atenes és la polis triomfadora i imposa la seva hegemonia, i s'acaba quan el rei macedoni Filip II imposa la monarquia i, posteriorment, amb la mort d'Alexandre el Gran. És l'etapa de més esplendor i originalitat de l'art grec. El triomf d'Atenes es tradueix en una atmosfera d'autoconfiança que comporta prosperitat i una certa inclinació a l'antropocentrisme. El Partenó és l'edifici més important de l'art grec i aquest ha tingut una història força agitada. En el segle VI, el temple d'Atenea va ser transformat en una església cristiana; durant el segle XV, es convertí en una mesquita amb un minaret altíssim, i al segle XVIII, els turcs el van utilitzar com a polvorí durant la guerra amb Venècia. Finalment, fou reconstruït per a la contemplació dels turistes i la investigació de les cultures antigues.

Estil Arquitectònic i Elements Clau

El Partenó és una obra construïda a posteriori d'un primer temple que no es va acabar mai. L'obra pertany a l'estil grec clàssic, que es caracteritza per aportar maduresa i harmonia a l'art. Fou construït amb marbre del Pentèlic, originàriament policromat, i amb fusta a les bigues.

El temple va ser construït seguint els preceptes de l'ordre dòric. És un temple octàstil perquè té vuit columnes a la façana principal; amb dos pòrtics hexàstils perquè a les dues façanes hi ha una segona filera de sis columnes; i perípter, perquè tot l'edifici és envoltat completament de columnes. Aquest adoptà unes proporcions atípiques i un nombre de columnes poc freqüent, ja que el cànon marcava sis columnes a la façana principal i tretze a les laterals.

L'arquitectura grega prengué com a referent l'egípcia, marcada per les línies rectes com el sistema d'arquitravat del Partenó. Aquest sistema es basa en un principi: que els elements verticals (columnes i murs) aguantaven les estructures horitzontals (entaulament compost per un arquitrau, un fris i una cornisa).

S'alça sobre un estilòbat i dos estereòbats, que constitueixen l'escalinata que dona accés a l'edifici des de qualsevol dels costats. Sobre aquests s'aixequen, sense base, les columnes dòriques, fortes, directes i grandioses. Els fusts són robustos, de baixa alçada, i amb els blocs que els formen units visualment amb estries d'aresta viva. Arriben al capitell, format per un equí i un àbac, a partir del collarí, una motllura còncava tan subtil que gairebé no s'aprecia. Després hi ha l'entaulament, que està format per l'arquitrau que recolza directament sobre les columnes, llis i sense cap ornament; el fris, dividit en tríglifs i mètopes; i la cornisa, que sobresurt. El frontó, que forma el triangle que té la cornisa com a base, estava ple d'escultures, algunes de les quals encara es conserven.

El Partenó era un edifici de planta rectangular amb una cel·la interior dividida en dues estances incomunicades que el convertien en un temple doble i que feien necessàries, per tant, dues façanes d'accés amb dos pòrtics.

A l'interior de la sala més gran hi havia la coneguda estàtua criselefantina d'or i de vori de 12,8 m d'Atenea esculpida per Fídies, voltada per una renglera doble de columnes. A la part oriental de la cel·la hi havia l'entrada principal o prónaon, que estava pensada perquè fos il·luminada quan sortís el sol amb els seus raigs. A la part occidental hi havia la sala més petita, l'opistòdom, també anomenada Partenó, que tenia quatre columnes al centre que devien ser jòniques i era on es guardava el tresor del temple.

Significat, Funció i Simbolisme

El Partenó, com molts dels edificis dedicats a l'adoració d'un déu, estaven dissenyats per ser observats des de l'exterior i no pas per celebrar-hi cerimònies a l'interior. Per això, allò que fa especial el Partenó avui en dia són els efectes òptics que es van fer per donar més harmonia al temple, però en van complicar la construcció, com per exemple les panxes i la separació de les columnes, l'estilòbat i el frontó estaven arquejats cap a dalt...

Alguns estudiosos consideren que aquesta preocupació per la percepció visual anava més enllà de l'aspecte físic; que, per mitjà de la proporció —element sagrat—, els grecs cercaven crear un ambient realment sagrat. L'edifici està fet a escala humana i mostra una simetria perfecta de volums. És un dels exemples més clars del saber en geometria per part dels matemàtics i arquitectes grecs. Les escultures també eren un element molt utilitzat, ja que n'hi havia fetes per Fídies i els seus deixebles, com El naixement d'Atenea i La disputa de la deessa i Posidó per la possessió d'Atenes, que estan col·locats als frontons oriental i occidental respectivament.

El Partenó va ser concebut com un símbol del poder polític i econòmic d'Atenes enfront dels perses i les altres polis. No era pròpiament un temple de culte, ja que ja no hi havia altar, sinó una ofrena monumental als déus com a agraïment dels seus favors i una demostració de la grandesa d'Atenes, mostrada amb els grans tresors i incloent-hi l'estàtua d'Atenea de Fídies.