Descolonització, No Alineació i Institucions Europees

La Descolonització i el Moviment de Països No Alineats

El primer intent de reunir els estats afectats per la colonització per reivindicar els seus drets va ser a la Conferència de Nova Delhi (1947). Però no va ser fins a la Conferència de Pobles Afroasiàtics (Bandung, Indonèsia, 1955) on els nous estats sorgits van tenir per primera vegada un lloc en la política internacional.

Conferència de Bandung (1955)

• Presència de grans líders independentistes com Nehru, Nasser i Sukarno.
• Va reunir representants de 29 nacions (més de la meitat de la humanitat, però només el 8% de la riquesa mundial).
• Volien ser neutrals i allunyar-se de la política de blocs.

Acords de Bandung

• Reafirmen el dret a la pròpia sobirania i igualtat.
• Condemnes de discriminacions racials.
• No-intervenció estrangera en afers interns.
• Coexistència pacífica.
• Desarmament atòmic.
• Cooperació internacional (lluita contra el subdesenvolupament).

Aquests acords van ser la llavor del Moviment de Països No Alineats, amb líders polítics com Tito (Iugoslàvia), Nasser (Egipte) i Nehru (Índia), que es van reunir a Iugoslàvia el 1959 per parlar de polítiques internacionals.

Primera Conferència de Caps d'Estat de Països No Alineats (Belgrad, 1961)

• Objectius: neutralitat a la Guerra Freda, oposició als blocs militars, dret a l'autodeterminació, defensa de la independència econòmica i política.
• Concepte de no-alineament (neutralitat) amb posicions contraposades: Índia (Pakistan), Iugoslàvia (URSS), Egipte (França i Anglaterra pel canal de Suez).

Amb el temps, més països es van unir al Moviment de Països No Alineats (gairebé 100), amb diverses conferències que denunciaven el neoimperialisme econòmic i cultural. La més important va ser la Conferència d'Alger (1973), que va proposar un nou ordre mundial i la fi dels intercanvis desiguals.

La Descolonització de Portugal

Portugal va ser un dels últims països a desprendre's de les seves colònies. Tot i els moviments nacionalistes, als anys 60 va començar una insurrecció a totes les colònies. La metròpoli va iniciar una guerra colonial, que va provocar un cop d'estat per part d'un grup d'oficials colonials contra la dictadura de Salazar (Revolució dels Clavells, 1974). Es va instaurar un sistema democràtic a Portugal i el nou règim va negociar la independència amb les colònies (Angola, Moçambic, Guinea Bissau).

Independència d'Angola

El govern d'Angola va donar suport als moviments independentistes de Namíbia (antiga colònia alemanya sota control sud-africà). Finalment, Namíbia va aconseguir la independència el 1990.

Les Institucions de la Unió Europea

Parlament Europeu

• Composició: 766 parlamentaris dels 28 països en funció de la població.
• Elecció: sufragi universal dels ciutadans.
• Funcions: representar els ciutadans, elaborar normes, aprovar el pressupost, control sobre altres institucions.

Comissió Europea

• Composició: 28 membres, un de cada país de la UE.
• Elecció: 5 anys; membres elegits pel president (escollit pel Parlament).
• Funcions: institució executiva de la UE (proposa lleis al Parlament, gestiona el pressupost, fa complir les lleis, representa la UE en la política internacional).

Consell de la Unió Europea

• Composició: ministres dels diferents països.
• Elecció: presidents i ministres dels diferents països, sense elecció directa; presidència del Consell rotativa per estats membres, aproximadament cada 6 mesos.
• Funcions: poder legislatiu de la UE i principal òrgan de presa de decisions (aprova lleis, coordina polítiques econòmiques, decideix sobre política exterior).

Altres Institucions

Tribunal de Justícia, Banc Central Europeu (BCE), Tribunal de Comptes, etc.