Descolonització i Conferència de Bandung
Causes de la Descolonització
L'explosió demogràfica de les colonies. Va descendir la mortalitat i va continuar sent molt alta la natalitat, factors que van fer augmentar la població jove que volia canvis.
Els sofriments ocasionats per les dues guerres mundials. Les colònies van pagar un preu molt alt per la seva participació en els dos conflictes. A més el buit de poder deixat per les potències colonials durant la Segona Guerra Mundial va fer que experimentaren un alt grau d'independència.
Les noves característiques del capitalisme que ja no necessitava el domini polític per imposar les seves normes.
El sorgiment d'un fort sentiment nacionalista a les colònies encapçalat per líders carismàtics.
Una nova mentalitat anticolonialista entre els intel·lectuals de les antigues potències colonials.
Conseqüències de la Descolonització
Els efectes d'aquest procés es van deixar sentir tant sobre els colonitzadors com sobre els colonitzats.
La metròpoli va viure certa inestabilitat política interna, atenuada gràcies al fet que no es van produir els perjudicis econòmics que molts havien augurat. Hi va haver tensions importants per l'arribada massiva de colons als seus països d'origen.
Els nous estats van obtenir la independència teòrica, però van caure en el que s'ha anomenat neocolonialisme, ja que continuaven sota el control indirecte de la metròpoli. La conseqüència més greu de la descolonització va ser el subdesenvolupament que encara avui afecta molts d'aquests països.
La Conferència de Bandung
El 1955, 29 caps d'estat de les antigues colonies es van reunir a Bandung, Indonèsia.
D'aquesta conferència van sorgir els conceptes de tercer món i de no-alineació, que significava el rebuig a convertir-se en peons de la partida d'escacs que estaven disputant el bloc capitalista, o primer món i el comunista denominat segon món.
Els líders més carismàtics d'aquesta conferència van ser el polític egipci Gamal Abdel Nasser, el primer ministre de l'Índia, Jawaharlal Nehru, el president d'Indonèsia, Sukarno, i el primer ministre de la República Popular de la Xina, Zhou Enlai.
El Món es Divideix
Els blocs es van consolidar amb la creació d'aliances militars. El 1949 es va formar a Occident l'OTAN i el 1955 els països comunistes es van unir en el Pacte de Varsòvia.
Bloc Capitalista
Es caracteritzava per l'economia de mercat i la democràcia com a sistema polític. A aquesta òrbita es van adscriure, encapçalats pels Estats Units, els països europeus occidentals, a més del Japó i els anomenats 'tigres asiàtics' com Hong Kong, Taiwan i Corea del Sud.
Bloc Comunista
Tenia una economia planificada i polítiques totalitàries. A més de l'URSS i els països europeus de la seva òrbita, hi havia altres països comunistes a Àsia, com la República Popular de la Xina, Corea del Nord i Vietnam del Nord. A Amèrica, Cuba es va fer comunista després de l'arribada de Fidel Castro al poder el 1959.