Descolonització i conseqüències de la postguerra: causes i impactes

Causes de la descolonització

Causes: Es van donar diverses causes per al desig d'independència de la majoria de la població de les colònies davant d'una metròpoli: la disminució del prestigi de les potències colonials; l'expansió d'una opinió internacional contrària a la colonització, que es manifesta a través de la declaració de l'ONU de 1946 i la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948; el suport a la descolonització de les dues grans potències (EUA i URSS); i l'augment dels moviments nacionalistes inspirats en diferents ideologies. Per part de la població colonitzada, aquestes circumstàncies van fer que es veiessin capaces d'enfrontar-se als colonitzadors.

Neocolonialisme

Neocolonialisme: terme amb el qual es designa el control indirecte en els àmbits culturals, polítics i econòmics que exerceixen les antigues metròpolis sobre les seves ex-colònies.

Conferència de Bandung

A Bandung (escrit també Bandug en fonts antigues) es reuniren representants de 29 països descolonitzats i es van acordar una sèrie de principis, com la condemna del colonialisme, la sobirania i la igualtat de totes les nacions, el rebuig a qualsevol intervenció estrangera en afers interns, la solució dels conflictes per via pacífica i la creació de plans d'ajuda al desenvolupament dels països descolonitzats. Un altre objectiu va ser l'establiment d'una aliança d'estats independents i la instauració d'un corrent de voluntat neutralista i de no alineament amb la política internacional de blocs (no alineament amb la política dels EUA o la URSS).

Causes demogràfiques i balance de víctimes

Causes demogràfiques: El balanç de morts es va situar al voltant de 50 milions, dels quals gairebé la meitat corresponien a la URSS, seguit d'Alemanya i Polònia. Per primera vegada la majoria de les víctimes no eren militars sinó població civil.

Consequències econòmiques

Conseqüències econòmiques: Les destruccions materials van ser molt importants: la producció dels països bel·ligerants va disminuir en un 50%. Al 1945, la disminució de l'oferta va provocar un increment de la inflació que va dificultar la recuperació del nivell de vida. En contrapartida, els països que s'havien quedat al marge es van convertir en subministradors i van experimentar un creixement econòmic notable.

Conferències de Teheran i Ialta

Teheran: La conferència de Teheran es va celebrar el novembre de 1943, a la qual assistiren Churchill, Roosevelt i Stalin. Allà es van prendre les primeres mesures militars per accelerar el final de la guerra, que es considerava a favor dels aliats.

Ialta: Ialta, celebrada el febrer de 1945, va reunir els dirigents dels països guanyadors per acordar diversos aspectes sobre el futur de l'Europa d'ençà de la guerra. Entre les mesures acordades hi havia:

• la devolució de tots els territoris annexats per Alemanya;
• la separació d'Àustria;
• el desmantellament de la indústria militar alemanya;
• el procés i càstig dels líders nazis;
• i es van fixar línies de frontera, entre Alemanya i Polònia i entre Polònia i la Unió Soviètica.

Aquestes decisions van marcar l'inici d'una reorganització geopolítica i econòmica d'Europa en la postguerra, amb importants repercussions tant per als estats afectats com per a les relacions internacionals del període posterior.