Descolonització: etapes i conseqüències
- El desig d'independència de la població de les colònies enfront d'una metròpoli que explotava els seus recursos econòmics, mantenia la majoria de la població en la pobresa, governava de manera despòtica i impulsava les seves formes de vida i cultura.
- La puixança dels moviments nacionalistes, que inspirats en diferents ideologies (comunistes, islamistes, nacionalistes) es van veure amb forces per a enfrontar-se amb els colonitzadors.
- L'expansió d'una opinió internacional contrària a la colonització, que es va manifestar a través de la carta de l'Atlantic (1911), la Declaració de l'ONU (1946) i la Declaració Universal de Drets Humans (1948), que van proclamar els drets dels pobles a disposar de si mateixos (dret d'autodeterminació).
- El suport de la descolonització de les dues grans potències (EUA i URSS), que no posseïen imperis colonials i van atraure els nous estats cap a la seva esfera d'influència.
1a Etapa (1945-1954)
- Al Pròxim Orient van accedir a la independència el Líban, Síria i Jordània. Igualment, es va acabar el mandat britànic sobre Palestina i gran part del seu territori va passar a formar part del nou estat d'Israel.
- A Àsia, el 1947, el Regne Unit va acceptar la independència de l'Índia, el 1949, Indonèsia es va convertir en un estat independent, i el 1954, França va abandonar Indoxina.
2a Etapa (1951-1962)
- Va afectar el Nord-Àfrica i es va iniciar quan la colònia italiana de Líbia va accedir a la independència (1951). El 1956 França va reconèixer la independència del Marroc i Tunísia, però va intentar mantenir-se a Algèria, cosa que va comportar una llarga guerra que va acabar amb la independència d'aquest país el 1962.
3a Etapa (1955-1965)
- Es va centrar a l'Àfrica subsahariana, quan la majoria de les colònies britàniques (Kenya, Nigèria), franceses (Guineà, Mauritània, Madagascar) i belgues (Congo) es van proclamar independents.
4a Etapa (1975-1993)
- Va tenir com a escenari el Sud-Àfrica i va ser molt tardana. El 1975 van desaparèixer les colònies portugueses (Angola i Moçambic) i el 1990 Namíbia es va proclamar independent.