El Desembarcament d'Alhucemas i la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
El Desembarcament d'Alhucemas: Anàlisi i Context
Anàlisi de la Font Primària
Ens trobem davant d’una fotografia publicada al diari ABC (Madrid) el 8 de setembre de 1925 que mostra el desembarcament de l’Exèrcit espanyol a la platja d’Alhucemas. Per tant, és una font primària.
Context del Desembarcament
En aquesta fotografia veiem com l’Exèrcit i els militars espanyols desembarquen a Alhucemas per finalitzar la Guerra del Marroc (dirigida per Abd el-Krim). Es va derrotar Abd el-Krim i el Rif es va entregar a Franco, que va repostar a la illa de Reunió.
Antecedents i Importància
Sota els efectes de la Crisi del 1917, el país tornava a estar en un moment de gran inestabilitat, commocionada per la crisi del Marroc. Espanya perd la millor part de les seves colònies i decideix ocupar el nord del Marroc. A la Conferència d'Algesires l’any 1906, a Espanya li pertoca la zona del Rif i ocupa la zona. Alhucemas va ser una important batalla en la qual es va intentar accelerar la fi de la guerra del Marroc. Això va ser un factor més perquè Primo de Rivera fes un cop d’estat. Va reforçar l’Exèrcit d’Àfrica per aconseguir la victòria militar. El 1925, el desembarcament va ser una acció hispano-francesa per acabar amb la Guerra del Marroc.
La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
Causes del Cop d'Estat
El cop d’estat de Primo de Rivera va ser resultat tant de causes internes com d’externes. L’any 1922, Benito Mussolini arriba al poder a Itàlia i implanta el feixisme. A Espanya, alguns governants i polítics van seguir el seu exemple, com ara Primo de Rivera, que fa un cop d’estat el dia 13 de setembre de 1923, superant la Constitució, fet que suposava la fi de la Restauració i la primera dictadura militar del segle XX.
Raons internes del cop:
- Guerra social: Les relacions laborals començaven a deteriorar-se.
- Incapacitat governamental: Els últims governants de la Restauració no havien estat capaços d’afrontar els múltiples problemes socials.
- Ascens de l'oposició: Republicans i socialistes cada cop tenien més pes en l’opinió pública.
- Qüestió catalana: El catalanisme volia autonomia.
Assegurant que milloraria la situació social, Primo de Rivera va obtenir el suport de tots.
Etapes de la Dictadura
1. El Directori Militar (1923-1925)
En aquesta primera etapa, els militars eren els governants de l’Estat. Es va voler acabar amb el catalanisme. Es van crear organismes com el Consell de Treball, el Consell d’Economia Nacional i la Unió Patriòtica, el partit únic.
El 18 de setembre de 1923, Primo de Rivera publica un manifest “Contra el separatisme” en el qual hi consta:
- La prohibició del català.
- La dissolució dels partits i de les 150 entitats catalanes.
- La censura del Futbol Club Barcelona, etc.
2. El Directori Civil (1925-1930)
A partir del 1925, s’inicia la segona etapa de la dictadura, en la qual es restableix el Consell de Ministres que ell presideix. Al principi, la dictadura va coincidir amb els anys d’expansió econòmica del país.
Oposició i Caiguda de Primo de Rivera
L'Oposició a la Dictadura
La dictadura va ser difícil per a l'oposició, ja que els líders opositors estaven exiliats o a la presó, i només els socialistes hi van poder col·laborar inicialment.
Accions de l'Oposició
Francesc Macià va fer una acció destacada: volia entrar a Catalunya pel Prat de Molló l’any 1926 per aconseguir la independència. Va fracassar, però va obtenir alhora un gran prestigi. Altres accions d’oposició van ser dutes a terme per sectors socials com:
- Intel·lectuals i escriptors.
- Moviments estudiantils.
- Una forta oposició de l’Exèrcit.
L’any 1927, l’economia pateix una forta davallada, va augmentar molt l’atur i el 1929 hi va haver una fuga de capitals. Ja no es confiava en Primo de Rivera i el rei el considerava un obstacle.
Transició a la República
Finalment, el 28 de gener de 1930, Primo de Rivera dimiteix, deixant pas al nou president Dámaso Berenguer, que intenta retornar a la Restauració, però sense èxit pels forts lligams amb la dictadura.
L’agost de 1930 es pacta una estratègia per assolir la República (Pacte de Sant Sebastià). Maura convoca una reunió i es decideix formar el Comitè Revolucionari que preparés l’aixecament contra la dictadura, produït a Jaca el 12 de desembre de 1930. Alfons XIII nomena a Aznar cap de govern, que convocarà eleccions per assolir la República.