El Desenvolupament Econòmic del Franquisme (1959-1973)
La política econòmica del franquisme
L’any 1959, el règim franquista va canviar totalment la seva política econòmica. El model autàrquic dels anys anteriors havia fracassat i havia provocat pobresa, inflació, manca de productes i endarreriment econòmic. Per això, Franco va incorporar al govern ministres tecnòcrates, molts relacionats amb l’Opus Dei, que van impulsar una nova etapa basada en la liberalització econòmica i el creixement.
El Pla d’Estabilització de 1959
La primera gran mesura va ser el Pla d’Estabilització de 1959. Aquest pla volia reduir la inflació, equilibrar l’economia i obrir Espanya al mercat exterior. Per aconseguir-ho, es van prendre les següents mesures:
- Limitar els crèdits.
- Congelar els salaris.
- Reduir la despesa pública.
- Facilitar l’entrada de capitals estrangers i productes de fora.
- Afavorir la inversió internacional.
Els Plans de Desenvolupament (1964-1975)
Després d’aquesta etapa inicial, es van aplicar els Plans de Desenvolupament entre 1964 i 1975. Eren plans econòmics de quatre anys que buscaven impulsar la indústria, modernitzar infraestructures i fomentar el creixement. Es van crear pols de desenvolupament industrial en diverses zones d’Espanya.
El motor industrial i el turisme
La indústria va ser el motor principal del creixement. Van créixer sectors com:
- Automòbil
- Electrodomèstics
- Química
- Construcció naval
- Energia
També va augmentar molt la construcció d’habitatges i carreteres. Un altre factor molt important va ser el turisme, especialment a la costa mediterrània, les Balears i les Canàries. El turisme aportava moltes divises i creava llocs de treball. També van ser importants les remeses de diners enviades pels emigrants espanyols que treballaven a Europa.
El «desarrollismo» i les seves ombres
Tot això va provocar un fort creixement econòmic conegut com el desarrollismo. Va augmentar la renda, el consum i el nivell de vida; moltes famílies van poder comprar cotxe, televisió o rentadora. Tot i així, aquest model tenia problemes:
- Dependència de capitals estrangers.
- Desequilibris territorials.
- Manca de serveis públics.
- Creixement urbà desordenat.
En conclusió, entre 1959 i 1973, el franquisme va abandonar l’autarquia i va impulsar una economia més oberta que va generar un gran creixement econòmic.