El desenvolupament econòmic d'Espanya als anys 60
El govern dels tecnòcrates i el Pla d'Estabilització
Aquesta segona etapa va ser dominada pel govern dels tecnòcrates, molt ben relacionats amb les elits econòmiques, que apostaven per un reformisme tècnic per solucionar la greu situació econòmica del país, deixant de banda l'autarquia.
La primera acció correctora va ser el Pla d'Estabilització del 1959, que contenia tres grans característiques:
- Estabilització de l'economia: limitant la concessió de crèdits i congelant els salaris.
- Liberalització interior: posant fi als preus fixos dels productes.
- Liberalització exterior: devaluant la pesseta en relació amb el dòlar per facilitar els intercanvis.
Els Plans de Desenvolupament i el creixement industrial
A aquest programa se li van afegir els Plans de desenvolupament econòmic i social, que incentivaven els inversors privats i van ajudar a solucionar les deficiències de les indústries i a reduir els desequilibris econòmics entre regions.
Encara que Espanya no va assolir tots els objectius, va millorar molt el creixement industrial amb noves infraestructures. Aquest creixement va ser degut a la millora de la productivitat gràcies als salaris baixos, la tecnologia i les inversions estrangeres, fet que va afavorir la baixada de preus i l'augment de les exportacions.
Aquest desenvolupament va ser intens a zones amb tradició industrial com Barcelona o Biscaia, però també va ser present a ciutats com Madrid, València, Sevilla o Vigo. En concret, a Catalunya es va concentrar a les zones de Barcelona i Tarragona.
Transformacions en l'agricultura i el sector terciari
Pel que fa a l'agricultura, les transformacions econòmiques d'aquesta època van provocar la crisi de l'agricultura tradicional, estimulant l'èxode rural i, alhora, augmentant els salaris, el que va generar una diversificació de la demanda alimentària. Els agricultors van intensificar els conreus millorant la productivitat:
- Catalunya: gran expansió en la superfície dedicada a arbres fruiters a la zona de Lleida i en la ramaderia intensiva.
En quant al sector terciari, va experimentar un gran creixement amb el boom turístic dels anys 60, que va comportar una font d'ingressos molt elevada. El sector bancari també va créixer invertint en empreses industrials, i les xifres del comerç internacional van millorar notablement.
Conclusió: èxits i limitacions
La clau del creixement econòmic a Espanya durant els anys 60 va ser la inversió de capitals estrangers, les divises i les remeses, que van finançar les importacions necessàries per a tots els sectors. Tot i així, l'Estat espanyol encara presentava limitacions importants:
- L'abandonament de l'agricultura.
- La dependència de la tecnologia i la inversió estrangera.
- La mala redistribució de la riquesa entre la població.