Desenvolupisme a Espanya (1959-1975): Creixement i Fragilitat
Liberalització econòmica i desenvolupisme
Després del fracàs de l'autarquia, la solució per a l'economia espanyola era aconseguir crèdits dels organismes internacionals.
El Pla d'Estabilització i la liberalització del mercat
A partir del 1957, els tecnòcrates van guanyar pes al govern. El Pla d'Estabilització (1959) va dissenyar una reforma del sistema econòmic que pretenia:
- Estabilitzar l'economia per reduir la inflació.
- Liberalitzar el mercat interior i exterior.
Els plans de desenvolupament
Objectiu: Impulsar l'activitat del sector públic i oferir previsions i ajudes als inversors privats. Es van implementar tres plans quadriennals.
Hi va haver inversions públiques en infraestructures, producció de béns bàsics, etc. Els resultats de la planificació franquista, però, van ser molt limitats.
La indústria, motor del desenvolupisme
El creixement de la producció industrial, fins al 1973, va tenir tres característiques principals:
- Creixement de més del 10% anual gràcies a la millora de la productivitat, la nova maquinària, etc.
- Diversificació de la producció industrial.
- Concentració en zones amb més tradició fabril.
A Catalunya, la indústria metal·lúrgica va liderar el progrés industrial.
L'agricultura es modernitza
Tres factors van estimular la modernització del camp:
- Èxode rural cap a l'estranger i les zones industrials.
- Canvis en la producció gràcies a la mecanització, l'ús de fertilitzants químics i l'expansió del regadiu.
- Canvis en la dieta d'una població cada cop més urbanitzada.
La població creix i es desplaça
- Disminució de la mortalitat.
- Augment de l'esperança de vida.
- Augment de la natalitat.
- Disminució de la mortalitat infantil.
Moviments migratoris: 4 milions de persones. Fort desequilibri territorial.
El mercat de treball canvia
- Augment de la població activa.
- A partir del 1971, el segon sector amb més treballadors va passar a ser la indústria. Tanmateix, a Catalunya, el sector secundari era el més important.
- Augment de la participació femenina.
Turisme massiu
A partir del 1960 es va desenvolupar un turisme massiu.
Fragilitat del model desenvolupista
La dependència de l'exterior
Entre els anys 1960 i 1975 hi va haver un gran creixement econòmic, amb taxes anuals d'augment del PIB superiors a la mitjana europea. Això va suposar un augment de més del 40% en la renda per habitant i una millora del nivell de vida dels espanyols.
Aquesta transformació va ser el resultat, no tant de la política econòmica del franquisme, sinó de la seva vinculació al mercat internacional. Igualment, la dependència de l'exterior comportava grans despeses. La crisi econòmica mundial del 1973 va posar en evidència aquests dèficits i la fragilitat del model.
Creixement urbà i perifèries
A Catalunya, a causa de la immigració, es va produir un despoblament progressiu de les comarques més agrícoles. A les ciutats, es van formar grans àrees metropolitanes que concentraven molta població i incloïen diversos municipis. Es va desenvolupar un nou barraquisme vertical i la urbanització va presentar greus deficiències de serveis i equipaments.
Una nova estructura social
Es va consolidar una societat capitalista avançada, amb:
- Pèrdua de pes del món rural.
- Nova classe mitjana associada a la indústria, l'administració i els serveis públics.
- Una burgesia associada a les empreses internacionals i al sector públic.
L'inici de la societat de consum
La renda per càpita va augmentar notablement, ja que es va duplicar entre el 1960 i el 1975. Això va comportar un augment del poder adquisitiu de la població i l'inici del consumisme. S'anaven imposant els hàbits socials i culturals que predominaven a Europa:
- Procés progressiu de laïcització i secularització.
- Accés a l'ensenyament.
- Canvis en el model de família (menys família àmplia).
- Canvis en el paper de la dona.