Deslocalització Industrial i Reptes de la Indústria Espanyola
Deslocalització Industrial
Procés que consisteix en el desplaçament d’empreses de països desenvolupats a subdesenvolupats. Busquen reduir costos.
Una indústria decideix marxar a causa dels següents factors:
- Mà d’Obra Barata
- Legislació Laboral (normes de seguretat, higiene, salari mínim, hores, etc.)
- Legislació Mediambiental
- Impostos (A fora no paguen tants impostos)
- Preu del Sòl (és molt més barat en els països subdesenvolupats, i fins i tot a vegades ho regalen)
És a dir, el que interessa a aquestes empreses són els guanys i la facilitat.
Localització de la Indústria Espanyola
Actualment ja no es troba en nuclis, sinó que ara es parla d’eixos industrials.
Nuclis:
Zona concreta
Eixos Industrials:
Unir diversos nuclis
Eix de la Vall de l’Ebre:
Neix als peus de Cantàbria (a la vall) i desemboca al delta de l’Ebre (Tarragona). El recorregut és el següent: País Basc – Saragossa – Tarragona.
Eix del Mediterrani:
Des de Múrcia fins a Girona (parlem de zones industrials). El recorregut és el següent: Girona – Barcelona – València – Múrcia. Arc Mediterrani (europeu) – Milà (zona industrial d’Itàlia).
Àrea de Madrid:
Principal zona industrial d’Espanya i els voltants (municipis).
Altres Zones:
Galícia – Vigo i Andalusia – Sevilla.
Problemes i Reptes de la Indústria Espanyola
La indústria està més repartida que en èpoques anteriors, però tot i així hi ha desequilibris territorials.
La indústria espanyola ha millorat molt els últims anys, però malgrat això presenta una sèrie de problemes que són els reptes i desafiaments del futur.
Petites i Mitjanes Empreses (PIMES):
A Espanya dominen les petites i mitjanes empreses (PIMES). Aquestes s’adapten millor al mercat i tenen menys conflictes laborals. Poden fer canvis ràpids. No permeten les economies d’escala i ho tenen més difícil per invertir en noves tecnologies. (Però això no vol dir que no hi hagi multinacionals).
Economies d’Escala:
Estructura d’organització empresarial en la qual els guanys de la producció s’incrementen o els costos disminueixen com a resultat de l’augment de la grandària i l’eficiència de la planta, l’empresa o la indústria.
Productivitat:
La productivitat industrial espanyola presenta una productivitat més baixa que la de la UE. Per millorar la productivitat és necessari invertir en les TIC i reduir les hores de feina.
Tecnologia:
Poca inversió. El percentatge d’inversió en R+D+I és insuficient. Cal més inversió per desenvolupar patents.
Polítiques Mediambientals:
Hem millorat molt, però encara queda molt camí per recórrer. El CO2 (diòxid de carboni) és molt contaminant i les aigües (abocaments descontrolats). S’haurien d’aplicar polítiques mediambientals.
Formació dels Treballadors:
Referint-nos a la formació professional. La formació de grau mitjà està desaprofitada. Cal una major formació de graus superiors.
Sectors Industrials a Espanya
La indústria es pot classificar segons la seva activitat en 3 sectors: Madurs, Dinàmics i Punta.
Sectors Madurs:
Poca tecnologia, demanda escassa i perspectives de futur limitades. Activitats: metal·lúrgica, mineria, una part de l'alimentació i begudes, i també la indústria tèxtil.
Sectors Dinàmics:
Tenen una elevada demanda, major productivitat i tecnologia. Bones perspectives de futur. Activitats: indústries de l’automòbil, química (farmacèutica), plàstics i molt present a Catalunya.
Sectors de Punta:
Inclou tecnologies de la informació, automatització i biotecnologia. Té una forta dependència exterior pel que fa a la investigació i tecnologia. Bones perspectives de futur.