Diabetis, malalties infeccioses i sistema immunitari: guia completa

Diabetis

Diabetis mellitus és un conjunt de trastorns metabòlics que afecten diferents òrgans i teixits. Dura tota la vida i es caracteritza per un augment dels nivells de glucosa en sang, anomenat hiperglucèmia.

La causen diversos trastorns, principalment una baixa producció de la hormona insulina, secretada per les cèl·lules beta del pàncrees. La insulina facilita l'entrada de la glucosa a les cèl·lules, que la utilitzen per obtenir energia. El pàncrees també secreta glucagó, hormona antagònica a la insulina.

Valors normals de glucosa: 60-120 mg/dL.

Manifestacions

• Pèrdua de pes
• Augment de la set
• Cansament
• Augment de la gana per intentar obtenir més glucosa

Tipus de diabetis

Tipus 1 (insulinodependent o juvenil)

Destrucció de cèl·lules beta, de caràcter crònic. Cal subministrar insulina directament cada dia.

Tipus 2

Apareix generalment a partir dels 30 anys i està relacionada amb l'obesitat i la resistència a la insulina.

Gestacional

Apareix durant l'embaràs, generalment entre el sisè i el setè mes.

Tractament

No té cura farmacològica definitiva. Inclou:

• Dieta i exercici físic
• Injeccions d'insulina
• Antidiabètics orals, que augmenten la secreció d'insulina

Complicacions

Cataractes, glaucoma, ceguesa, complicacions renals i cardiocirculatòries, i peu diabètic que pot derivar en amputació.

Investigació amb cèl·lules mare

Les cèl·lules mare es classifiquen segons la seva capacitat de diferenciació:

• Totipotents: només les primeres divisions del zigot, poden donar lloc a qualsevol cèl·lula.
• Pluripotents: poden donar lloc a qualsevol cèl·lula excepte les totipotents.
• Multipotents: només poden donar lloc a cèl·lules d'una mateixa família emparentada.

Hi ha cèl·lules mare embrionàries, adultes i de cordó umbilical.

Les cèl·lules mare embrionàries s'obtenen de cèl·lules no diferenciades de l'embrió humà en la seva etapa d'embrió de unes 150 cèl·lules. Això implica destruir l'embrió, cosa que no és ètica. Les alternatives són les cèl·lules mare adultes o somàtiques i les cèl·lules mare del cordó umbilical, obtingudes de la sang de la placenta i del cordó.

Malalties infeccioses

Les malalties infeccioses són causades per microorganismes. Poden ser:

• Esporàdiques: casos aïllats i puntuals.
• Epidèmiques: apareixen, es propaguen i desapareixen.
• Pandèmiques: casos a tot el món.
• Endèmiques: presents en una àrea amb variacions estacionals.

Algunes són de declaració obligatòria (33 malalties), com el còlera, la ràbia o la pesta.

Contagi

Pot ser directe (pell i mucoses), per objectes, aigua, aliments o vectors (essers vius).

Fases de la malaltia

• Infecció: entrada del microbi.
• Incubació: temps des de la infecció fins a l'aparició dels símptomes.
• Període prodròmic: signes inespecífics.
• Període clínic: aparició dels signes i símptomes que defineixen la malaltia.
• Fase aguda: la malaltia es manifesta amb violència.
• Fase de declivi: curació.

Grip

Causada pel virus d'ARN de la grip. El període d'incubació és de 18 a 72 hores. Els símptomes inclouen esternuts, cansament intens, dolor muscular, articular i de faringe.

Es transmet per la tos, els esternuts i les superfícies contaminades. La malaltia dura d'1 a 2 setmanes.

Cicle de replicació viral: el virus s'absorbeix i penetra a la cèl·lula, el seu ARN arriba al nucli i forma ARN víric. Després es formen les proteïnes del virus, que s'associen amb l'ARN vírico, s'acosten a la membrana cel·lular i en surten nous virus.

Prevenció: mascaretes, vacunació i higiene. Tractament: els antibiòtics no actuen sobre els virus; s'utilitzen per tractar els símptomes.

Nova grip

Virus H1N1, format per parts de la grip humana, porcina i aviària.

Malalties derivades

• Còlera: diarrea, deshidratació i rampes. Es contagia per aigua, animals, persones i aliments. Prevenció: potabilització de les aigües i vacunes.
• Disenteria: diarrea, dolor abdominal, úlceres i hemorràgies.
• Toxoplasmosi: causada per un protozou. Es contagia per carn crua, fruites i verdures. Provoca febre i debilitat.

Mecanismes de defensa contra les infeccions

Primera línia de defensa

Mecanismes de barrera, com la pell i les mucoses.

Immunitat inespecífica

Actua davant qualsevol agent aliè mitjançant una reacció inflamatòria i la formació de pus.

Immunitat específica

Actuen els limfòcits, que desenvolupen anticossos.

Lluita contra les malalties infeccioses

• Antibiosi i immunitat mitjançant vacunes: permeten resistir les malalties.

Immunitat natural

• Passiva: es presenta al fetus.
• Activa: després de patir la malaltia.

Immunitat artificial

• Passiva: per vacunació.
• Activa: sueroteràpia, tractament amb sèrum sanguini, de caràcter curatiu.