Dialèctica Transcendental de Kant: Raó, Enteniment i Idees Pures

Dialèctica Transcendental

Si l’enteniment és l’encarregat d’unificar la pluralitat de fenòmens de la sensibilitat mitjançant judicis, la raó és l’encarregada d’ajuntar tots els judicis formant principis.

Si jo vull fer un perfum de roses, primer necessito roses (que n’hi ha de diferents tipus ordenades en l’espai i el temps, són el fenomen). Llavors afegim l’alcohol, que és l’enteniment, i així aconseguim una cosa que sembla perfum, però encara no ho és. Si ho destil·lem, aconseguim l’ESSÈNCIA de la rosa (raó).

Destil·lació de les Idees per la Raó

A través de la raó destil·lem les idees. La idea de rosa són totes les intuïcions i els judicis que podem fer de les roses. Anar destil·lant-les significa anar deixant de banda totes les coses superflues per quedar-nos amb l’essència: «Allò que s’ha de complir en tots els casos».

Idees de la Raó Pura

• Són les que la raó crea per ella mateixa.

Aquestes suposades idees de la raó pura no són idees en sentit estricte, ja que no provenen d’una intuïció. Aquestes provenen de la tendència que té la nostra raó a anar més enllà. Aquesta tendència unifica conceptes i s’acaba passant:

• Ànima
• Món

Intentem unificar tots els fenòmens externs i els anomenem món (però amb món no ens referim al planeta Terra, sinó a la totalitat del que existeix) i d’això no en tenim cap intuïció empírica. També tenim tendència a unificar tots els fenòmens de l’experiència interna amb una sola idea: Ànima. A més a més, intentem unificar les dues idees d’ànima i món sota la idea de Déu. Per tant, si coneixem Déu, ho coneixem tot, però no el podem conèixer ja que la raó no hi pot arribar. La nostra tendència és unificar tots els conceptes sota una sola explicació.

Això es produeix quan intentem fer ús de les categories amb aquestes idees, però fent això estem fent un ús il·legítim de les categories, ja que aquestes només les podem aplicar als fenòmens i aquestes idees no ho són perquè no poden ser conegudes.

Ús Regulatiu vs. Constitutiu de les Idees

Les idees de la raó pura són ideals als quals no podem arribar mai, perquè si ho trobéssim seríem Déu. Els ideals són un far a l’horitzó cap al qual hem de remar, sabent que no hi podrem arribar mai, però anirem pel bon camí. Segons Kant, de les idees de la raó pura en podem fer un ús regulatiu $ ightarrow$ és a dir, usar-les per saber cap on ens hem de dirigir. Però el que no podem fer és un ús constitutiu $ ightarrow$ és a dir, agafar una d’aquestes idees i usar-la per explicar alguna cosa, com va fer Descartes amb la idea de Déu.

Hem d’intentar acostar-nos a la idea de Déu, és a dir, acostar-nos a la veritat (que és l’essència de Déu). Segons Kant, encara que no podem conèixer aquesta idea, hi podem pensar i creure amb ella. Kant era creient.

Distinció entre Elements del Coneixement